Com governarà, Rajoy?

Segu­ra­ment havia d'haver fet el que pen­sava i estal­viar-me'l, el debat. Però final­ment vaig pen­sar que, obser­vant-lo en una con­fron­tació cara a cara amb el senyor Pérez Rubal­caba, pot­ser aca­ba­ria sabent què hi ha de veri­tat i què de tea­tre en aquesta nova versió del senyor Rajoy que m'inter­pel·la cada dia des dels dia­ris, la ràdio o la tele­visió. El que volia saber, doncs, és qui pre­si­dirà el govern d'Espa­nya: el cap d'aque­lla opo­sició dura, imper­me­a­ble al pacte, hos­til, la del cuanto peor, mejor; la que ha bus­cat als car­rers i als tri­bu­nals allò que no podia acon­se­guir al Par­la­ment, o el can­di­dat d'ara, més ama­ble i mode­rat, que es declara pre­dis­po­sat al diàleg, obert al pacte.

No em sem­bla que el debat hagi ser­vit de gaire res. Vaig obser­var un Rajoy més apli­cat a blas­mar allò que han fet en els dar­rers anys els soci­a­lis­tes i a van­tar-se dels supo­sat èxits dels governs del Par­tit Popu­lar que a inten­tar convèncer els ciu­ta­dans que té les idees, la força i la deter­mi­nació necessàries per treure'ns de la crisi. Fran­ca­ment, no neces­si­tava el guiatge del senyor Rajoy per tenir una opinió de l'actu­ació del pre­si­dent Rodríguez Zapa­tero ni per jut­jar la del pre­si­dent Aznar. Només volia saber si sabrà gover­nar el futur. El futur de tots. Perquè, ens agradi o no, el senyor Mari­ano Rajoy pre­si­dirà el govern de l'Estat. I les con­seqüències d'allò que faci les cobra­rem o les paga­rem tots. Els que l'hagin votat, i els altres.