Tots està previst

Com era pre­vi­si­ble la res­saca del cara a cara entre Rubal­caba i Rajoy s'està allar­gant. Tot ple­gat forma part d'una cam­pa­nya en la qual tot està pre­vist.

Els par­tits polítics han dei­xat poc espai per als impre­vis­tos. Minut a minut van comp­tant el temps que manca per al resul­tat final que serà el més interes­sant de tot el procés elec­to­ral.

Una majo­ria d'experts creu que el cara a cara no ser­virà per moure ni un vot. Que tot està dat i beneït i que cal estar atent a la par­ti­ci­pació per veure com res­po­nen els inte­grants dels movi­ments anti­sis­tema que han sor­tit en els dar­rers temps.

Al cara a cara no va supo­sar cap impre­vist. Poques sor­pre­ses en el con­tin­gut que vagin més enllà que Mari­ano Rajoy s'equi­voqués d'ano­me­nar Rubal­caba per Rodríguez Zapa­tero. Un vell truc per recor­dar que Zapa­tero és el cau­sant de tots els mals i Rubal­caba el seu suc­ces­sor. El cara a cara va resul­tar poc atrac­tiu i avor­rit. Es va pro­duir un empat en l'oratòria, menys en l'apar­tat que Mari­ano Rajoy va lle­gir, fugint d'un cos a cos.

El peri­o­disme hau­ria de revi­sar el fet que els par­tits polítics por­tin la veu can­tant de l'orga­nit­zació d'aquests esde­ve­ni­ments. Perquè, lla­vors, l'espai tele­vi­siu esdevé poc creïble. La tele­visió sovint és espec­ta­cle i té el deure d'infor­mar. Una com­bi­nació ine­xis­tent en el cara a cara, on es va voler evi­tar que els dos par­tits majo­ri­ta­ris tin­gues­sin errors.

Els dos polítics tenen una oratòria reco­ne­guda. El mode­ra­dor, Campo Vidal, auto­ri­tat periodística. L'avor­ri­ment, tal com va pas­sar en el debat a cinc de dime­cres, es deu a les abun­dants mesu­res de segu­re­tat perquè ningú no tin­gui cap rellis­cada.

Un plató inde­fi­nit i massa aus­ter, els temps per cada tema limi­tats, l'obli­gació del mode­ra­dor per com­plir les nor­mes pac­ta­des... És a dir, un debat pac­tat que va ser poc atrac­tiu i sobre­tot poc espon­tani per poder conèixer els movi­ments dels dos can­di­dats en cam­pa­nya i espe­ci­al­ment els seus objec­tius com a futurs pre­si­dents del govern. Molts cata­lans van veure en el debat el dilema de Josep Pla: “La manca de diferències entre un espa­nyol de dre­tes i un espa­nyol d'esquer­res.”

Mal­grat tot, el cara a cara ha ser­vit per escal­far motors d'una cam­pa­nya que no aporta gaire res.

Part de la res­pon­sa­bi­li­tat la té la classe periodística per haver accep­tat totes les regles de joc que impo­sen els par­tits polítics, lluny d'allò que passa en els debats elec­to­rals de França i els Estats Units, que fins i tot els mirem des de casa nos­tra.