La política, en coma

Si no han vist la foto els ho explico. L'encara pri­mer minis­tre grec Ior­gos Papan­dreu asse­gut en un bar, des­en­cor­ba­tat i som­ri­ent. Espe­rant un hipotètic cam­brer amb un pre­sumpte cafè per cele­brar que l'ago­nia s'havia aca­bat. La soga tibada pels amos d'Europa havia dic­tat el seu últim vere­dicte i Papan­dreu aca­bava d'entrar en el panteó dels il·lus­tres diri­gents que hi dei­xen la pell. Irònica­ment Papan­dreu no estava ni trist ni empre­nyat. La seva cara reflec­tia alleu­ge­ri­ment, satis­facció fins i tot ale­gria. Com si s'hagués tret de sobre un pes insu­por­ta­ble que li opri­mia el cor fins a l'asfíxia. Perquè la foto­gra­fia cer­ti­fi­cava també la mort pro­vi­si­o­nal de la política i el tri­omf de la tec­nocràcia.

Tant a Grècia com a Italià els governs beneïts per les urnes han estat subs­tituïts per espe­ci­a­lis­tes, cer­vells ben moblats que no dub­ta­ran a l'hora d'intro­duir la tisora i tallar en viu. Empa­rats en majo­ries de sal­vació naci­o­nal, els tècnics podran decre­tar la sus­pensió cau­te­lar de la política i es sot­me­tran dòcil­ment als desig­nis dels inter­ven­tors con­ti­nen­tals. I això, que en altres cir­cumstàncies posa­ria la pell de gallina, ara és només la penúltima con­seqüència de la gestió d'una colla d'inep­tes i impo­tents. Gent que no ha sabut fer front a l'onada amb tremp i decisió, i que han abo­cat Europa a la dic­ta­dura de les die­tes sal­vat­ges.Ens espera el pacte de la fam impo­sat amb la fre­dor del broker que no està sotmès a cap altre ser­vi­lisme que la dic­ta­dura dels mer­cats.

A Espa­nya la pro­ba­ble escom­brada del Par­tit Popu­lar es tra­duirà en un campi qui pugui soci­a­lista que els inva­li­darà per plan­tar cara durant mesos. I un cop allu­nyats de l'horitzó elec­to­ral, l'expec­ta­tiva d'un govern vir­tual de con­cen­tració, aple­gats soci­a­lis­tes i popu­lars al crit de sal­vem la pàtria!, es per­fila com una hipòtesi plau­si­ble.

A Cata­lu­nya, per experiència, ja sabem com aca­ben aques­tes bro­mes. Cada vegada que els dos grans empu­nyen la falç aca­bem amb un monyó, i per estron­car l'hemorràgia, tècnica de con­ge­lació autonòmica. Fins que torni la pri­ma­vera, que aquesta vegada diuen que tri­garà.