El pressupost més difícil

Ahir, l'endemà pas­sat de les elec­ci­ons, el pre­si­dent Mas va fer allò que l'opo­sició li recla­mava des de feia set­ma­nes. I va con­fir­mar el que tots ja sabíem: sí, el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per a l'any vinent pre­veurà noves reta­lla­des, que afec­ta­ran els sous dels tre­ba­lla­dors públics i les but­xa­ques dels con­tri­bu­ents.

Té tota la raó el pre­si­dent: d'això, se n'ha de par­lar seri­o­sa­ment, amb calma i tran­quil·litat, sense fer demagògia. És a dir, fora de la cam­pa­nya elec­to­ral. S'engega, doncs, el debat en la nor­ma­li­tat del joc par­la­men­tari. Allà s'hi por­ta­ran les xifres i els detalls, que l'opo­sició tindrà el dret i fins l'obli­gació de cri­ti­car i que el govern ha d'estar dis­po­sat a revi­sar.

En l'hora com­pli­cada que vivim, la nego­ci­ació no serà fàcil. Ningú no té cap ganes de donar el seu aval a una mesura necessària­ment impo­pu­lar. S'hi pot estar tan en des­a­cord com es vul­gui, amb la pro­posta del govern. Però la nega­tiva a donar-hi suport ha d'anar forçosa­ment acom­pa­nyada d'una expli­cació i d'una alter­na­tiva.

L'apro­vació del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per al 2012 tindrà una sig­ni­fi­cació que ultra­passa la importància estricta de la norma. La votació, al final, ha de dei­xar clar que el govern de Cata­lu­nya no estarà sotmès als dic­tats del PP ni als del senyor Rajoy. No pas per fer cap favor a Con­vergència ni al govern del senyor Mas. És el país que ho neces­sita. I en aquesta ocasió, els soci­a­lis­tes no es poden tor­nar a equi­vo­car.