Opinió

LA CRÒNICA

DE barcelona

La mirada indígena

Aquests dies s'està cele­brant la V Mos­tra de Cinema Indígena de Bar­ce­lona, admi­ra­ble­ment orga­nit­zada per l'ONG Alter Nativa Inter­canvi amb Pobles Indígenes. D'ini­ci­a­ti­ves com aquesta, a la nos­tra ciu­tat, n'hi ha contínua­ment. Que ens reme­tin valors com la dig­ni­tat, no n'hi ha tants. Aquest cer­ta­ment és espe­cial, perquè, contrària­ment al que es puguin pen­sar molts lec­tors, no es tracta de pas­sar pel·lícules i fer cinefòrums “sobre” els indígenes (en aquest cas bàsica­ment d'Amèrica) sinó que el que es fa és entrar direc­ta­ment en con­tacte amb ells. Perquè ells hi són pre­sents, i perquè mol­tes de les pel·lícules i els docu­men­tals que després expor­ten i mos­tren arreu del món són fets per ells o hi tenen una inter­venció impor­tant.

El fons de la qüestió és sem­pre el mateix, tant si par­lem del Perú com de Bolívia, Bra­sil, Para­guai, etc. Par­lem d'una rea­li­tat penosíssima igno­rada fins i tot pels matei­xos països on es dóna. És increïble que a prin­cipi del segle XXI s'ignori l'existència dels matei­xos indígenes. I per tant, encara més, s'ignori la situ­ació, pràcti­ca­ment exclosa, mar­gi­nal i abso­lu­ta­ment man­cada de drets de tots aquests pobles. És evi­dent que cal una dis­cussió sobre el tema, però men­tres­tant, comu­ni­tats sen­ce­res van des­a­pa­rei­xent, perquè si no se les ignora, sen­zi­lla­ment se les ani­ma­litza. No es tracta, doncs, de veure quins drets els res­pec­ten, o no. Perquè el con­cepte “dret” apli­cat a ells no exis­teix. No en tenen, sen­zi­lla­ment. Aquesta mos­tra de cinema s'hi acosta des del res­pecte i les ganes de pro­vo­car una reflexió en el nos­tre entorn, tot i ser cons­ci­ents de les poques pos­si­bi­li­tats reals d'inci­dir-hi real­ment.

Avui encara són a temps de veure les últi­mes pel·lícules de la mos­tra. Aquest diu­menge, entre les vuit i les deu del ves­pre, es pro­jec­ta­ran tres docu­men­tals. Indi­ge­nous suri­name (2008), produït i rea­lit­zat per les comu­ni­tats indígenes de Suri­nam: arawaks, caribs, waraus, trios i wajana), El nego­cio del oro en Gua­te­mala. Crónica de un con­flicto anun­ci­ado (2010) una copro­ducció fran­co­gua­te­mal­tenca sobre la resistència d'una comu­ni­tat indígena d'ori­gen maia con­tra la com­pa­nyia mul­ti­na­ci­o­nal cana­denca Gold Corp Inc. i La terra és nos­tra (2009), una pro­ducció espa­nyola diri­gida i produïda per Car­los Álva­rez Zam­be­lli, una reflexió sobre la pos­si­ble con­tri­bució per­so­nal, des del pri­mer món, a la situ­ació d'injustícia acla­pa­ra­dora pro­vo­cada per la glo­ba­lit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.