La guerra de TV3

Les dades fre­des diuen que la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als, que tenia subs­crit amb el govern un con­tracte pro­grama de 300 mili­ons d'euros per al 2011, és res­pon­sa­ble d'una des­vi­ació pres­su­postària de 21 mili­ons. Que el govern ha anun­ciat una reducció en el pres­su­post per a l'any vinent de 40 mili­ons, que supo­sen el 13,30 per cent del total. Que la direc­tora de TVC, Mònica Ter­ri­bas, dis­crepa de la intenció i ha anun­ciat que haurà de renun­ciar a com­prar els drets del fut­bol. I, final­ment, que l'opo­sició s'ha divi­dit a l'hora de les valo­ra­ci­ons i que el Sin­di­cat de Peri­o­dis­tes qua­li­fica la decisió d'“ingerència”. El camp fa olor de pólvora i bata­lla. TV3 és un arte­facte impor­tant. Un ser­vei públic, en aquest país que patim, tan essen­cial com l'edu­cació o la sani­tat. La pre­gunta als guer­rers voca­ci­o­nals que esmo­len eines és obli­gada. Es pot fer una tele­visió i una ràdio públi­ques, cata­la­nes, de qua­li­tat i amb rigor amb una ajuda gover­na­men­tal anual de 260 mili­ons? Si és que sí, embei­nin i no toquin els focus.