Imatges electorals

Elec­ci­ons. Ara n'hi ha hagut a Egipte i no ha gua­nyat el PP. Ale­grem-nos-en, no sem­pre que la gent vota el resul­tat acaba essent des­astrós. Quan el des­as­tre és molt gros, com va pas­sar, per exem­ple, després de les elec­ci­ons del novem­bre del 1933, quan Lluís Com­panys va pro­cla­mar l'Estat Català, la cosa se solu­ci­ona a base de bom­bar­de­jos, tal com ens va recor­dant periòdica­ment aquest fòssil soci­a­lista de Gre­go­rio Peces-Barba. Però sovint la cosa no dóna per tant. Els mit­jans de comu­ni­cació n'han d'infor­mar i, més enllà de les tra­di­ci­o­nals imat­ges dels líders polítics exer­cint el dret a votar, els fotògrafs han de tren­car-se el cap per poder il·lus­trar el dia del vot amb una mica de ganxo. De moment, a Egipte o a qual­se­vol altre país musulmà, el recurs més uti­lit­zat és posar-hi una dona amb burca. A Espa­nya, se sol recórrer a una monja; a Itàlia, fins ara, a una dona que hagi pas­sat per les mans de Ber­lus­coni o a un car­de­nal grei­xando; als països escan­di­naus, ho solu­ci­o­nen amb una rossa; al Bra­sil, l'esco­llida és morena; a Irlanda, un altre cop una monja; a Ale­ma­nya, un tirolès ves­tit tal com ja no ves­teix cap tirolès; a l'Àfrica, en fan prou amb un negre; als Estats Units, si no és negre ha de sem­blar com a mínim de Mèxic; a Rússia han votat tan poc que encara n'hi ha prou amb qual­se­vol rus que voti; al País Basc, se'n sur­ten amb algú amb txa­pela. I a Cata­lu­nya? Ai! Som tants i tenim tanta diver­si­tat que és pràcti­ca­ment impos­si­ble tro­bar res que ens repre­senti. Que­da­ria bé un torero, per allò del con­trast. Però o no voten o ja fa temps que han fugit. A l'època del pre­si­dent Com­panys, hau­ria anat bé un monjo de Mont­ser­rat. Avui, hi tro­baríem a fal­tar un imam o una noia amb una samar­reta con­tra les reta­lla­des. Ja no tenim ima­gi­nari col·lec­tiu i això és greu. Tants anys de TV3 i l'única imatge repre­sen­ta­tiva que hem fet és un burro. Però, sem­bla que de moment encara no voten.