Glòria al paper (de vàter)

Som al mig de la set­mana dels ponts o de la set­mana boja, com també se l'ano­mena. Però perquè el calen­dari hagi situat capri­ci­o­sa­ment aquests dies fes­tius no vol dir que el que es faci o el que es digui durant aquests dies també hagin de ser xim­ple­ries i baja­na­des. Que si els dipu­tats ele­gits el 20-N ja comen­cen a cobrar abans que ocu­pin els seus escons el 21 de desem­bre, que es pengi un qua­dre al Senat que ha cos­tat qua­tre-cents mil euros, que hi ha càrrecs que acu­mu­len dos sous públics, que es con­tro­larà el paper de vàter a les esco­les… Com? Ara fa un any, ja havia sen­tit algun repre­sen­tant d'equi­pa­ments públics que deia, de manera sor­ne­guera, que les reta­lla­des serien tan seve­res que fins i tot els esca­ti­ma­rien el paper (de vàter). No s'equi­vo­ca­ven. He lle­git que la Gene­ra­li­tat, en el seu afany per reduir des­pe­ses i con­tri­buir a la millora del medi ambi­ent, con­tro­larà el paper higiènic que es fa ser­vir a les esco­les. No és broma, no. Es veu que el màxim permès són vint-i-cinc metres al mes per alumne. Deu ser paper doble perquè si no, ja m'expli­ca­ran! Per les nenes no deu pas ser la mateixa mesura, perquè elles tenen altres neces­si­tats, no? Que les esco­les hagin de mirar prim amb el paper de vàter ja ho trobo exces­siu, exa­ge­rat. Fran­ca­ment, és pixar fora de test per no dir que la ca…, ja m'ente­nen, no? Cal arri­bar a aquests extrems? Pri­mer van començar reta­llant cale­facció i mate­rial esco­lar, i ara això. No n'hi ha prou de cas­ti­gar l'edu­cació i la sani­tat? No hem con­vin­gut que són els pilars bàsics de tota soci­e­tat i que hi ha línies ver­me­lles que no es poden tras­pas­sar? Amb el permís de La Trinca, man­llevo i tras­toco una mica la lle­tra que van escriure d'una gran Oda al paper (de vàter): Tu sem­pre alerta al ser­vei del poble, paper enrot­llat de cel·lulosa i seti­nat, t'han des­tros­sat, menys­preat i des­hon­rat, paper abne­gat, paper esti­mat de l'excu­sat (la Gene­ra­li­tat) t'ha mal­trac­tat, t'ha estri­pat, rebre­gat i rebut­jat. Com t'han dei­xat. Ens has lliu­rat del neguit d'haver-nos d'embru­tar el dit, per això et rei­vin­di­quem amb afany, et con­si­de­rem el nos­tre com­pany (de fati­gues) i sabem que sem­pre et tro­ba­rem al quarto de bany. En l'era digi­tal, glòria al paper (de vàter).