Socialisme?

Els soci­a­lis­tes esta­ven dis­po­sats a per­dre les elec­ci­ons i ho van fer estre­pi­to­sa­ment. Feli­ci­tats! Un amic del barri, mili­tant de base del PSC, em con­fir­mava que era més pru­dent arre­ce­rar-se als quar­ters d'hivern que con­ti­nuar la penosa tra­ves­sia per la crisi. Quan li vaig intro­duir el terme mili­tar reple­gar-se, el va assu­mir amb con­vicció. La impotència crònica de Zapa­tero es retira i arriba l'home de les mil solu­ci­ons, don Mari­ano, el famós diri­gent del PP, que, davant la des­fi­lada mili­tar del Pilar que havia de patir l'endemà, va comen­tar al també popu­lar Javier Are­nas: “Mañana tengo el coñazo del des­file. En fin, un plan apa­si­o­nante.” En fi, con­fio més en algú que té aquesta opinió que no pas en tota la cor­rua dels González, Serra i com­pa­nyia, capaços de ven­dre's l'ànima al dia­ble –que la va com­prar– per tal de man­te­nir-se al poder. Una demos­tració fefa­ent de les ganes que tenien d'aban­do­nar La Mon­cloa va ser el repul­siu comen­tari de l'expre­si­dent del Congrés, el bom­bar­der Peces-Barba, un dels set pares de la Cons­ti­tució.

En comp­tes de retreure a Mas que no assistís al coñazo de la Cons­ti­tució, la minis­tra de Defensa, Carme Chacón, podria edu­car una mica el tal Peces, indi­vidu que acu­deix més emo­ci­o­nat a la diada com­me­mo­ra­tiva que José Bono, una altra perla del Pacífic. A la col·lecció de la geron­tocràcia només els cal el suport de Mon­ti­lla al Senat: crec que farà una feina tan relle­vant com la que va fer al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat, on va que­dar històrica­ment retra­tat. González, Serra, Mon­ti­lla –dei­xant de banda els pobres que van anar a parar a les mas­mor­res pel tema del ter­ro­risme d'Estat– són el soci­a­lisme empíric. Costa ima­gi­nar-los com el lle­gat de Pablo Igle­sias, Largo Caba­llero i Julián Bes­teiro. Els estra­tegs que estan tri­ant aquests dies qui suc­ceirà Mon­ti­lla també són d'alt nivell, com ho han demos­trat en la gestió pública de les seves loca­li­tats. Qui parla d'inha­bi­li­tar? Vinga, nois, refun­deu-vos: el país us neces­sita!