La lliura escocesa

El posi­ci­o­na­ment pres pel Regne Unit (és a dir, pels angle­sos, que mono­po­lit­zen la repre­sen­ta­ti­vi­tat del Regne Unit) de mig sepa­rar-se d'Europa (és a dir, de la unió fis­cal i de l'euro) per­ju­dica, d'entrada, el camí cap a la inde­pendència d'Escòcia. És cert que el pri­mer minis­tre escocès, Sal­mond, ja havia anun­ciat el 2009 –i ha man­tin­gut fins a l'actu­a­li­tat– que el futur d'Escòcia haurà de tenir a veure amb la Unió Euro­pea. Fins i tot, el full de ruta dels esco­ce­sos pre­veu, per al moment de la inde­pendència, entrar a la Unió Euro­pea de manera directa, com a hereus de la per­ti­nença a Europa del con­junt del Regne Unit, del qual fins ara els esco­ce­sos for­men part.

Pel que fa a la moneda, el full de ruta escocès (impul­sat per l'SNP i pel con­junt, ara majo­ri­tari, de la soci­e­tat) pre­veu, d'entrada, man­te­nir-se en la lliura i, més enda­vant, quan toqui, fer un referèndum per a la incor­po­ració o no d'Escòcia a l'euro. Això és així perquè una majo­ria dels esco­ce­sos encara són més par­ti­da­ris de la lliura que no pas de l'euro.

Després de la set­mana pas­sada, en què Came­ron deci­deix no for­mar part del nou trac­tat euro­peu, la cosa es com­plica per a Escòcia. L'SNP ha pro­nos­ti­cat que el Regne Unit s'enfon­sarà econòmica­ment, amb la lliura, abans que Europa, però alhora la població esco­cesa no vol fer cos­tat a l'euro perquè no li ins­pira con­fiança. Així les coses, comença a apun­tar-se la pos­si­bi­li­tat que Escòcia, amb la inde­pendència, creï una moneda pròpia, la lliura esco­cesa, que no depen­dria exclu­si­va­ment de la lliura ester­lina (britànica) ni de l'euro. Política­ment, aquests dies els minis­tres de l'SNP no s'han pro­nun­ciat (tret de l'auguri que el Regne Unit s'enfon­sarà econòmica­ment abans que Europa); i només s'han quei­xat, una vegada més, que Came­ron no ha con­sul­tat per res la seva decisió davant Europa i la seva política econòmica amb els esco­ce­sos. En això, als cata­lans ens passa igual (Zapa­tero i Rajoy han anat, sem­bla, d'acord, però els cata­lans no hi hem tin­gut veu ni vot).

Sal­mond, que ha viat­jat a la Xina, està pre­vist que aquesta set­mana, de tor­nada al seu país, faci alguna decla­ració sobre el posi­ci­o­na­ment d'Escòcia (i de l'SNP). No cal obli­dar que Sal­mond és un expert en eco­no­mia i que va arri­bar a la política pro­ce­dent de la seva pro­fessió d'eco­no­mista, en el món de la banca.

Sigui com sigui, el que és segur és que els esco­ce­sos no estan dis­po­sats que la política econòmica d'Escòcia es deci­deixi des de la feblesa de la política monetària i fis­cal del Regne Unit, ni tam­poc des de la feblesa de l'euro. Pot­ser inten­ta­ran explo­rar una ter­cera via. Tan­ma­teix, la pri­mera opció era fer cos­tat a la lliura ester­lina abans que l'euro, la qual cosa ara equi­val, política­ment, a fer cos­tat al Regne Unit (para­do­xal­ment, l'estat del qual es volen inde­pen­dit­zar).