Edificis públics

Sobre els edi­fi­cis públics de Tar­ra­gona deu pesar alguna hor­ri­ble male­dicció. Cada cop en tinc menys dub­tes. Aquesta set­mana apa­rei­xia la notícia de la para­lit­zació de les obres de la nova cen­tral de la Guàrdia Urbana, i a aquesta dada inqui­e­tant cal afe­gir-hi les reve­la­ci­ons que es van fer el mes pas­sat sobre l'estat finan­cer de les empre­ses adju­di­catàries de la remo­de­lació del Mer­cat Cen­tral, que no és bo, per dir-ho suau­ment. I què se'n sap, del Tea­tre Tar­ra­gona? Que espera, a mig fer, dies cer­ta­ment millors que aquests. I de l'edi­fici del Banc d'Espa­nya? S'està allí quiet, per sort. Al davant de la Font del Cen­te­nari. No ha mar­xat enlloc, però tam­poc se sap què se'n farà, ni quan. I les naus de la Taba­ca­lera? Han pas­sat de ser el con­te­ni­dor hipotètic de totes les coses mera­ve­llo­ses que havien de venir a la ciu­tat a con­ver­tir-se en recep­to­res d'un silenci dens, que pro­ba­ble­ment ama­gui més d'un incom­pli­ment, o de dos. Com hem pogut arri­bar-hi, a aquesta situ­ació? Segu­ra­ment ens diran que la crisi i les reta­lla­des en tenen la culpa. Però el cert és que fa pocs anys no n'hi havia, ni de crisi ni de reta­lla­des, i es cons­truïa a tort i a dret. A tot arreu, excepte en el sec­tor públic. Men­tre a altres indrets de Cata­lu­nya i de l'Estat es va apro­fi­tar el boom del ciment per fer edi­fi­cis sin­gu­lars, però també equi­pa­ments neces­sa­ris –i a les ciu­tats els calen tots dos per defi­nir la seva per­so­na­li­tat i pro­jec­tar-se cap al futur– aquí es tre­ba­llava bàsica­ment sota terra. Tenim el subsòl del cen­tre ple de pàrquings (pri­vats) i n'hi ha un, el de Jaume I, que cus­to­dia encara el ter­ri­ble secret dels 30 mili­ons d'euros mala­gua­nyats. Fins i tot es va acon­se­guir que un edi­fici en alçada, el Palau de Con­gres­sos, pre­sentés l'abso­luta manca de per­so­na­li­tat pròpia d'un búnquer, cosa que s'ha escam­pat després a la inde­fi­nició de les seves fun­ci­ons. I poca cosa més es pot dir, dels anys dau­rats, perquè els pro­jec­tes estre­lla (la façana marítima, la nova estació de trens, la Ciu­tat de la Justícia, etcètera) dor­men encara el son dels jus­tos. O el dels fan­tas­mes. Pen­sem en les ciu­tats que ens agra­den: totes tenen una arqui­tec­tura que els és carac­terística. També Tar­ra­gona. Tret que, en el nos­tre cas, aquesta arqui­tec­tura és romana i medi­e­val. Però és que després hem con­ti­nuat vivint, o fent-ho veure, i pot­ser neces­si­tem edi­fi­cis actu­als que ens ho recor­din.