La rambla del Carme

El car­rer del Carme de Girona és una mena de vial maleït des de fa molts anys. De fet, ho és des que en ple fran­quisme es varen dis­se­nyar i cons­truir uns nous ponts per a la cir­cu­lació de vehi­cles que supo­sa­ren una dis­torsió en la pla­ni­fi­cació urbanística tota vegada que els acces­sos envaïren de manera nota­ble la calçada del car­rer. D'altra banda, aquest vial d'entrada i sor­tida pel sud de la ciu­tat ha estat sens dubte el que més ha patit els embats de les aigües des­bor­da­des de l'Onyar, començant pel 1331, que és el pri­mer del qual es té constància escrita, fins als de l'octu­bre de 1962 o el 21 de setem­bre de 1971, dels quals s'ha con­ser­vat pro­fusa docu­men­tació gràfica. És ben cert que amb la democràcia i amb l'alcalde Joa­quim Nadal al cap­da­vant, es va inten­tar redi­mir d'alguna manera l'abandó secu­lar d'aquest car­rer cre­ant una zona verda, jocs infan­tils i també un apar­ca­ment en zona blava per tal d'esti­mu­lar el comerç de la zona, però mal­grat les bones inten­ci­ons i els esforços en els dar­rers anys s'han tan­cat més boti­gues que no pas se n'han obert i, a poc a poc, l'acti­vi­tat comer­cial es va esllan­guint enmig d'una suc­cessió de per­si­a­nes abai­xa­des. Enmig d'aquest pano­rama gens afa­la­ga­dor, és recon­for­tant veure com hi ha gent que no es resigna a la seva sort i lluita per superar les adver­si­tats. És el cas del pro­pi­e­tari del res­tau­rant turc El Bósforo, que ha acon­se­guit crear l'asso­ci­ació de comer­ci­ants del car­rer del Carme amb l'objec­tiu de defen­sar els seus legítims interes­sos, que, en rea­li­tat, són els de tots. El senyor Metin Ersan ha fet mol­tes pro­pos­tes per rellançar el comerç i la vida d'aquest car­rer maleït, i entre altres deman­des sosté que cal­dria con­ver­tir-lo en una mena de ram­bla, de manera que fos un lloc d'esbarjo i de pas­seig i no sola­ment un caòtic lloc de pas de vehi­cles que entren i sur­ten de la ciu­tat com és actu­al­ment. Natu­ral­ment, men­tre es des­tria el gra de la palla de les seves pro­pos­tes i s'arriba a alguna con­creció sobre aquest o altres pro­jec­tes, pot­ser es podria començar a pen­sar –i pres­su­pos­tar– un eixam­pla­ment de les vore­res des del jardí de la Infància fins a l'altura del car­rer Oli­vera. Però el cert és que no veig les noves auto­ri­tats de la casa de la vila gaire pre­dis­po­sa­des a fer pro­jec­tes de futur per a la ciu­tat. A tot esti­rar, si l'asso­ci­ació de comer­ci­ants els empre­nya molt i molt, l'any vinent per aques­tes dates tan asse­nya­la­des tin­dran llu­mets de colors i, qui ho sap, pot­ser un arbre de Nadal il·lumi­nat!