Competitivitat

El prin­ci­pal pro­blema de l'eco­no­mia espa­nyola no és la dimensió del seu deute sinó la manca de com­pe­ti­ti­vi­tat. Refun­dar la base de com­pe­ti­ti­vi­tat del país hau­ria de ser el nos­tre prin­ci­pal repte. La cre­ació de riquesa i la con­seqüent gene­ració de benes­tar només depèn del nos­tre com­por­ta­ment, de la nos­tra impli­cació. A més pro­duc­ti­vi­tat i més qua­li­tat, més opci­ons de recu­pe­rar com­pe­ti­ti­vi­tat davant la resta d'eco­no­mies. Així de sim­ple. Si a la fórmula hi afe­gim la divisa inno­vació o col·lapse, ja tenim la recepta imba­ti­ble.

Aquesta pèrdua rela­tiva de com­pe­ti­ti­vi­tat davant d'altres països del nos­tre club de la UE es va pro­duint any rere any i des de'n fa molts. Són éssers supe­ri­ors els tre­ba­lla­dors i empre­sa­ris ale­manys front els espa­nyols o cata­lans? Estic con­vençut que hi ha qui s'ho pensa. Però només són més esforçats i pro­duc­tius. Tenen consciència de la trans­cendència de tre­ba­llar. Així, uns gua­nyen com­pe­ti­ti­vi­tat cada any men­tre els altres en per­dem cada dia.

I la com­pe­ti­ti­vi­tat d'un ter­ri­tori, és resul­tat exclu­siu de l'esforç que empre­sa­ris i tre­ba­lla­dors apli­quen en les empre­ses? A Cecot ja fa un cert temps que vam defi­nir el con­cepte com­pe­ti­ti­vi­tat-país, que vol fixar que la com­pe­ti­ti­vi­tat no es basa i suporta exclu­si­va­ment en les empre­ses pri­va­des sinó que inclou i aplica el con­junt d'acti­vi­tats econòmiques que es fan en un país. Per dei­xar-ho clar, les admi­nis­tra­ci­ons, els seus orga­nis­mes i empre­ses. A més, en no com­pe­tir en mer­cats oberts, tenen molt més tra­jecte per recórrer.

Si anem al dic­ci­o­nari, com es defi­neix com­pe­ti­ti­vi­tat? Genèrica­ment és un con­cepte com­pa­ra­tiu de la capa­ci­tat i ren­di­ment d'una empresa, sec­tor o país per pro­duir i ven­dre béns i ser­veis en els mer­cats inte­rior i exte­rior. Però hi ha una accepció a des­ta­car. Refe­rida a països i regi­ons, la com­pe­ti­ti­vi­tat és la capa­ci­tat dels ciu­ta­dans per acon­se­guir un estàndard de vida alt i crei­xent, el qual ve deter­mi­nat per la pro­duc­ti­vi­tat en l'ús dels recur­sos, la mà d'obra i el capi­tal. Fantàstic; ens inter­pel·la a cadascú de nosal­tres!

Històrica­ment, s'ha entès per la ciu­ta­da­nia el con­cepte com­pe­ti­ti­vi­tat i el seu sig­ni­fi­cat? Doncs no gaire, i a les pro­ves em remetré. Quan Espa­nya neces­si­tava recu­pe­rar com­pe­ti­ti­vi­tat es deva­lu­ava la pes­seta, la moneda del país. Màgic!

Però ara ja no tenim moneda pròpia i exclu­siva. Ara només podem gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat fent una deva­lu­ació interna. En el curt ter­mini vol dir bai­xant els cos­tos. Gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat aba­ra­tint-nos res­pecte a l'exte­rior, sent així molt més atrac­tius tant per a poten­ci­als inver­sors com per als que estan aquí pen­sant en mar­xar. Les nos­tres empre­ses millo­ra­rien la seva com­pe­ti­ti­vi­tat inter­na­ci­o­nal i, en con­seqüència, la nos­tra balança comer­cial. Sig­ni­fica això que estic pro­po­sant con­ver­tir el país en una eco­no­mia basada en el cost? En abso­lut, res més lluny de la meva intenció. Però a vega­des hi ha qui pensa que el fet de com­pe­tir en l'ano­me­nada eco­no­mia del valor afe­git és una llicència per ser impro­duc­tius, i això és una greu fal·làcia. Tot ple­gat apunta que només depèn de nosal­tres, que no és màgic ni rega­lat. És sinònim de més esforç i de fer millor les coses. És enten­dre que el pro­ducte inte­rior brut (PIB) és el suma­tori de la con­tri­bució i apor­tació diària de cadas­cun de nosal­tres. És accep­tar, amb madu­resa i res­pon­sa­bi­li­tat per­so­nal i col·lec­tiva, que tu/nosal­tres ets el prin­ci­pal res­pon­sa­bles del teu/nos­tre futur.

Això és part del nou para­digma econòmic en què ens tro­bem. Gestió i tre­ball efi­ci­ents. I cal expli­car-ho amb clare­dat. Ho vol­drem enten­dre des d'avui mateix? Hi con­fio, perquè si no...