«Mantecaus»

Uns popu­lars ela­bo­ra­dors i vene­dors de pa han ampliat negoci apos­tant també per la fabri­cació i comer­ci­a­lit­zació de gelats en locals pro­pis. Asses­so­rats per una cone­guda agència de publi­ci­tat i comu­ni­cació han bate­jat la nova marca amb el nom de Man­tekau, així escrit amb ca. Es tracta d'un tri­but a la pecu­liar manera d'ano­me­nar els gelats a Reus. Els nos­tres pares i avis encara fan ser­vir amb tota natu­ra­li­tat aquesta expressió no nor­ma­tiva però molt arre­lada en el par­lar reu­senc. Al mateix Mer­ca­dal, on ara tro­bem dues noves gela­te­ries amb ter­rassa inclosa, fa dècades hi plan­tava un carro de gelats un home que inten­tava seduir la cli­en­tela tot repe­tint la can­ta­re­lla de «man­te­ca­uet, gela­det, de la fàbrica del Sis­quet». També podem refe­rir-nos al des­a­pa­re­gut Cal Picó, tocant al Cam­pa­na­ret. Un esta­bli­ment on fa anys encara des­pat­xa­ven orxa­tes, uns pals de gel arte­sans amb gus­tos de maduixa i menta que, si no l'erro, quan era petit valien 5 o 10 pes­se­tes, i unes taron­ges de bes­cuit embo­li­ca­des amb paper de cel·lofana de color ver­mell. El gremi con­ti­nua ben repre­sen­tat pels dos locals que regen­ten una mateixa família d'ori­gen valencià a pocs metres de distància, un al car­rer Llo­vera i l'altre al raval Santa Anna. Malau­ra­da­ment a la plaça del Prim hi abun­den les cai­xes i bancs que han anat subs­ti­tuint aquells bars i cafès que mai no tan­ca­ven i que ens expli­quen que eren esce­na­ris de mítiques tim­bes i tertúlies acom­pa­nya­des de les millors men­ges i beu­rat­ges. Però almenys, al rovell de la ciu­tat, els reu­sencs ens podem con­ti­nuar delec­tant amb els man­te­caus que anys ha ens acom­pa­nya­ven al velòdrom i ara ens fan més plàcid el tomb de ravals, espe­ci­al­ment quan recrua la calor. Si abans pre­do­mi­na­ven els talls de gelat amb galeta a banda i banda, ara les refres­cants cre­mes omplen cucu­rut­xos i ter­ri­nes.