Sense pecat

Ara tocava par­lar als dele­gats. I, si hem de fer cas del que diuen, les coses han anat millor que no es pen­sa­ven. Per­fecte. També aplau­dei­xen d'allò més els soci­a­lis­tes anda­lu­sos i extre­menys, els de les dues cas­te­lles i els valen­ci­ans, els de la resta d'Espa­nya en gene­ral després de com­pro­var, alleu­jats, que el PSC no sor­tirà de la cleda, que s'acon­ten­tarà amb la pos­si­bi­li­tat de votar de manera dife­rent en alguna qüestió refe­rida estric­ta­ment a Cata­lu­nya i que renun­cia, per tant, a tenir grup par­la­men­tari propi. El pecat, doncs, no ha estat comès. Al·leluia!

Ara que ja sabem que els soci­a­lis­tes de la resta d'Espa­nya estan con­tents, caldrà veure què diuen els mili­tants i, sobre­tot, com ho han vist tot ple­gat els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya que el PSC vol recu­pe­rar o atraure cap al seu pro­jecte. Entre els mili­tants no hi ha d'haver pro­ble­mes: si no es van quei­xar per la forma com s'havien triat els dele­gats i com s'havia orga­nit­zat el congrés, han de quei­xar-se ara per això del grup par­la­men­tari o perquè tro­bin la nova exe­cu­tiva poc repre­sen­ta­tiva del con­junt del país, per exem­ple? No és pas pre­vi­si­ble.

Queda per saber què pen­sen els ciu­ta­dans. Però fal­ten ben bé dos anys per a la pri­mera cita de la nova exe­cu­tiva amb les urnes, que serà, si s'aca­ben fent, en aques­tes primàries que s'han anun­ciat ober­tes a tot­hom que hi vul­gui par­ti­ci­par. Serà capaç el senyor Navarro i el seu equip de bas­tir un pro­jecte més pel con­junt del país i no tant pels dele­gats? Un pro­jecte menys pre­so­ner de Madrid i més com­promès amb Cata­lu­nya?