Nadales

Dime­cres vaig lle­gir a les pàgines del meu diari, que també és el seu, que la tra­dició de les nada­les ha resis­tit força bé el laïcisme de la soci­e­tat cata­lana, la necessària sepa­ració entre la llei civil i la reli­gi­osa. Als con­certs de Nadal que mol­tes esco­les del nos­tre país van cele­brar dijous pas­sat, s'hi van inter­pre­tar cançons sense sig­ni­fi­cat religiós, però també les nada­les més cone­gu­des en les quals es parla de Jesús nen i de la Mare de Déu. No puc menys que feli­ci­tar-me, i més encara perquè durant una època, alguns afi­ci­o­nats a posar la bena abans de la ferida, van inten­tar des­ter­rar el sig­ni­fi­cat tra­di­ci­o­nal de la festa nada­lenca. Va ser aque­lla època que l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va deci­dir reba­te­jar aques­tes fes­tes com les vacan­ces d'hivern. O que algu­nes esco­les, por­tant els prin­ci­pis laics fins al ridícul, van deci­dir no fer pes­se­bre o no can­tar nada­les no fos que algú, no se sap ben bé qui, s'ofengués.

El que pas­sava en molts cen­tres esco­lars, com passa ara, és que els teòrica­ment ofe­sos per aquest cos­tum, com són les famílies musul­ma­nes, estan encan­tats que els seus fills par­ti­ci­pin en tots els actes fes­tius, perquè és una magnífica manera d'acon­se­guir la inte­gració. És clar que sem­pre hi ha una mino­ria de gent extre­mista, però del que es tracta és de cons­truir una soci­e­tat oberta i pen­sada per a la majo­ria que, mai millor dit, vol tenir la festa en pau.

Hi ha aspec­tes en els quals no podem cedir en nom de prin­ci­pis molt sonors però que no volen dir res. Al cap­da­vall, Cata­lu­nya és un país que ha hagut de fer massa ces­si­ons al llarg de la seva història.