Totes les masses piquen

Els tre­ba­lla­dors de Volkswa­gen no rebran més cor­reus electrònics, ni tru­ca­des, ni mis­sat­ges de text en les seves Black Berry de la feina un cop n'hagin sor­tit. És una mesura que engega l'empresa perquè la vida labo­ral no inter­fe­reixi en la vida per­so­nal. L'empresa Atos encara va més enllà. És una com­pa­nyia d'àmbit inter­na­ci­o­nal que es dedica als ser­veis de tec­no­lo­gies de la infor­mació i que, per tant, fa un gran ús d'aques­tes eines. Doncs Atos ha anun­ciat que abo­lirà els cor­reus electrònics perquè con­si­de­ren que afec­ten nega­ti­va­ment la pro­duc­ti­vi­tat. Han cons­ta­tat que el 90% dels cor­reus que s'envien són una pèrdua de temps per als tre­ba­lla­dors. I, per això, diuen, fomen­ta­ran la comu­ni­cació per telèfon o en per­sona. La ini­ci­a­tiva de Volkswa­gen està bé, però és tram­posa, perquè el tre­ba­lla­dor amb un telèfon d'empresa no l'exi­meix de fer tru­ca­des de feina o per­so­nals. Ara, la pro­posta d'Atos a mi em sem­bla bé, i no sé si vostès ho com­par­ti­ran. Des que han irrom­put en les nos­tres vides tots aquests sis­te­mes que hau­rien de faci­li­tar, agi­lit­zar, demo­cra­tit­zar i, en defi­ni­tiva, afa­vo­rir la comu­ni­cació, tinc la sen­sació que hi ha més pro­ble­mes de comu­ni­cació i d'entesa que mai. Ens enviem i com­par­tim infor­mació a través d'un cor­reu electrònic, d'una piu­lada o d'un mis­satge al Face­book i ens que­dem tan amples. Si arriba, bé; i si no, també. És igual que l'objecte del mis­satge sigui una qüestió sense importància o un tema de vida o mort, el trac­ta­ment sol ser si fa no fa el mateix. No ens moles­tem a des­pen­jar el telèfon i encara menys a veure'ns en per­sona. Quants mals ente­sos s'evi­ta­rien amb una tru­cada o amb un cara a cara? No ho fem per como­di­tat, per vici o perquè és pràctic? Un cor­reu electrònic és fred, no pots posar to a les teves parau­les per molt bé que el redac­tis –que no és el cas, perquè se solen escriure amb la urgència que demana el dia– i no s'hi pot expres­sar tot allò que vol­dries dir si ho ver­ba­litzéssim. No estic dient que s'hagin de pro­hi­bir, només fal­ta­ria... Reco­nec que són molt útils, però totes les mas­ses piquen. Ni abo­lir aques­tes eines ni fer-ne les úniques per comu­ni­car-nos. No deu pas ser tan difícil tro­bar un terme mig, un equi­li­bri en què, com s'ha dit tot la vida, par­lant la gent s'entén.