La Columna
Un any nou de Miró
No sempre l'any nou és inici de vida nova. Sí que ho fou per a Joan Miró el cap d'any del 1937. Seguia de París estant el drama de la Catalunya en guerra. Digué a Pierre Matisse que treballava en unes natures mortes “molt realistes”. Quatre mesos després enllestia Natura morta del sabatot, una de les obres que podem veure fins al 18 de març a la Fundació Joan Miró. Ha arribat a Barcelona des de Nova York fent escala a Londres.
Cal apreciar valors estètics i també ètics en aquella renovació del Miró del 37. L'experta Teresa Montaner ha escrit en el catàleg que l'artista justificà aquell retorn al realisme com una necessitat interior esperonada pels esdeveniments històrics.
Observeu una dada del procés de composició d'aquell quadre. Miró l'esbossà amb llapis sobre la primera plana d'un exemplar del diari Le Jour del 22 de gener de 1937. Ho feia sovint. El març del 1942 dibuixà per un autoretrat damunt una pàgina de La Vanguardia datada el 12 de febrer de 1937 on hi havia impresa una crònica relativa als combats en el front d'Aragó.
Miró usava el paper de diari com a suport dels seus croquis, però també com un element de natura morta, o viva. Fixeu-vos quan visiteu l'exposició en un detall de La masia, pintura que comparteix amb Natura morta del sabatot un propòsit detallista. A La masia, obra de 1921-1922, apareix rere una regadora i al costat d'un camp llaurat una portada de periòdic on només es veuen cinc lletres: “L'INTR”. Goso identificar aquesta capçalera amb la del portaveu nacionalista L'Intransigent, desaparegut el 21 de juny de 1922. És probable que Miró volgués retre homenatge pòstum a un setmanari que potser havia llegit entre els 15 i 18 anys que ell havia compartit de vida amb aquell periòdic.
Rosa Maria Malet, directora de la Fundació, remarca en el catàleg que Miró es va debatre entre el compromís i l'evasió en diversos moments de la seva vida. No ens passarà per alt aquest equilibri vital si visitem amb atenció aquesta exposició excepcional.
