Cent preguntes, cap resposta

Visito el web d'Esquerra Repu­bli­cana i no hi trobo res que s'assem­bli a la infor­mació que acabo de lle­gir, al web cor­res­po­nent, sobre els ingres­sos i les des­pe­ses de la Casa del Rei espa­nyola. Sí que hi trobo, en canvi, i ben des­ta­ca­des, les 100 pre­gun­tes que el par­tit va adreçar dimarts al govern de l'Estat per saber jus­ta­ment això: què fa el rei amb l'esti­pendi que rep cada any de la hisenda pública.

Em sem­bla molt llo­a­ble, la ini­ci­a­tiva d'Esquerra. Però lamento que la curi­o­si­tat dels repu­bli­cans només es foca­litzi en la ins­ti­tució de l'Estat que legítima­ment volen com­ba­tre i no s'eixam­pli a mol­tes altres que ges­ti­o­nen molts més diners i tenen un poder exe­cu­tiu molt més gran. Fa la impressió que s'usa la trans­parència com a eina de lluita política i no pas com a ins­tru­ment de salut democràtica.

Pot­ser és per això que no s'hi veu, en la llo­a­ble ini­ci­a­tiva d'Esquerra, cap volun­tat d'exem­ple. Cre­uen el senyor Jun­que­ras i el senyor Bosch que els ciu­ta­dans tenim més interès a saber com es gas­ten els diners públics quan ho fa el rei que quan ho fa Esquerra, que estem més interes­sats a conèixer el patri­moni del rei que no pas el d'Esquerra, que ens inter­ro­guem més sovint pel nom­bre de fun­ci­o­na­ris que ser­vei­xen el rei que per la nòmina d'emple­ats d'Esquerra, que ens causa més neguit l'entre­llat finan­cer del rei que els crèdits que encara ha de pagar Esquerra? Cele­bro les 100 pre­gun­tes. Llàstima que no sigui Esquerra el pri­mer a con­tes­tar-les.