Enguany, tampoc!

Ni la lote­ria, ni la rifa del gall, ni la panera del mer­cat, ni cap obse­qui, ni la doble (pels fun­ci­o­na­ris amb l'espoli fis­cal per­so­nal inclòs per part del govern Mas), tam­poc m'ha agra­dat el regal de l'amic invi­si­ble, no he can­tat cap vegada el quinto i per aca­bar d'ado­bar-ho tam­poc tenim vegue­ria. Això, ni vegue­ria. No ama­ga­rem que, vis­tos els resul­tats del mes de maig a les elec­ci­ons muni­ci­pals, hi havia una certa espe­rança que el tema de la vegue­ria passés de les parau­les als fets. És a dir, que totes aque­lles pro­me­ses, com­pro­mi­sos i altres elu­cu­bra­ci­ons de caràcter elec­to­ral es com­plis­sin i s'iniciés el procés per cons­ti­tuir la vegue­ria com Déu i la majo­ria manen.

Però no sem­pre tot ha de ser nega­tiu, i la vigília de Nadal ens ha por­tat la notícia que s'ha publi­cat ja el decret d'inici del tra­mi­tació de l'apro­vació de l'àmbit de pla­ni­fi­cació del Penedès i, per tant, amb pos­si­bi­li­tat d'una estruc­tu­ració con­junta dels ter­ri­to­ris hipotètica­ment ads­crits a la vegue­ria del Penedès. És, sens dubte, un pas enda­vant prou sig­ni­fi­ca­tiu, però tam­poc cal que ens cre­iem encara que l'àmbit és el pròleg de la vegue­ria.

La cre­ació de l'àmbit ha de per­me­tre al Penedès redac­tar un pla ter­ri­to­rial par­cial propi que incor­pori allò de sin­gu­lar que com a ter­ri­tori es pugui tenir. Es deman­den pro­pos­tes i en funció de les que es facin es tirarà enda­vant l'àmbit. Procés llarg però neces­sari per dotar-se d'una visió glo­bal comuna, ara frag­men­tada en els ter­ri­to­ris de la hipotètica vegue­ria. Però la vegue­ria és una aspi­ració social i política, àmplia i con­tras­tada, que va més enllà de la necessària pla­ni­fi­cació del ter­ri­tori, vol dir capa­ci­tat política i admi­nis­tra­tiva, vol dir decisió sobre nosal­tres matei­xos en con­sonància amb el que som i el que volem ser amb la necessària coor­di­nació amb la resta del país. En defi­ni­tiva, poder polític ter­ri­to­rial res­po­nent a una volun­tat social.

Enguany, tam­poc! El govern ja va asse­nya­lar la volun­tat de no des­ple­gar, almenys en aquesta legis­la­tura, la llei de vegue­ries que podria donar sor­tida a la rei­vin­di­cació del Penedès, sem­bla que, incon­gruències jurídiques i polítiques, i segu­ra­ment, també, l'excusa de la crisi ens dei­xen un cop més sense un orga­nisme polític que bé podria subs­ti­tuir bona part de les admi­nis­tra­ci­ons actu­als que actuen sobre el ter­ri­tori.

Pot­ser serà el 2012, pot­ser... Men­tres­tant, bon any a tot­hom!