La sobirania del PSC

Una cosa és que el PSC sigui, for­mal­ment, un par­tit fede­rat amb el PSOE i una altra que aquest dar­rer sigui real­ment, o vul­gui ser, un par­tit fede­ral. Ho va tor­nar a expli­car molt bé la set­mana pas­sada el senyor Pérez Rubal­caba, un dels grans can­di­dats a diri­gir el PSOE: el dels soci­a­lis­tes és un par­tit naci­o­nal espa­nyol, que ha de dir el mateix a totes les comu­ni­tats autònomes, “encara que últi­ma­ment ens hagi pas­sat per alt”, va pre­ci­sar.

Que jo sàpiga, l'admo­nició només va tenir la rèplica del nou pri­mer secre­tari del PSC, el senyor Pere Navarro, però no pas, per exem­ple, la de la senyora Carme Chacón, mili­tant del PSC i, pre­su­mi­ble­ment, l'altra gran can­di­data a diri­gir el PSOE.

Els dos can­di­dats no han fet res més que ser cohe­rents amb allò que el par­tit dels soci­a­lis­tes espa­nyols ha fet des de la Tran­sició: mai, tam­poc en la vin­tena d'anys que ha tin­gut el poder, ha fet cap pas, per petit que sigui, per trans­for­mar l'estat uni­tari espa­nyol en un estat fede­ral. Mai el PSOE ha pro­po­sat, ni el PSC ha recla­mat, la fixació de l'ano­me­nat ins­tant fede­ra­tiu, és a dir, el moment en el qual les parts, fins ales­ho­res inte­gra­des en un estat uni­tari, es reco­nei­xen mútua­ment la sobi­ra­nia i esta­blei­xen lliu­re­ment un nou vin­cle.

De manera que no. L'estat de les auto­no­mies no té res a veure amb l'estat fede­ral, per molt que el PSC vul­gui fer creure que en la pràctica és el mateix. Si ho fos, pot­ser la sobi­ra­nia que el senyor Navarro rei­vin­dica per al PSC la defen­sa­ria igual­ment per a Cata­lu­nya.