Acatament monàrquic

Fran­ca­ment, no he aca­bat mai d'enten­dre aquesta vene­ració per la monar­quia espa­nyola que tenen molts dels meus con­ciu­ta­dans, alguns d'ells amb càrrecs en ins­ti­tu­ci­ons i grans empre­ses. Em sorprèn, sobre­tot, l'aca­ta­ment, gai­rebé medi­e­val, que pro­fes­sen al rei i, ara més recent­ment al príncep, cada cop que vénen per les nos­tres ter­res. El més curiós del cas és que estem par­lant de gent que es decla­ren defen­sors de la democràcia, quan no hi ha ins­ti­tució més renyida amb la volun­tat del poble que aque­lla que no és esco­llida pels ciu­ta­dans. Deu ser que encara cre­uen que sense monar­quia no hi hau­ria democràcia, quan tot­hom sap –i la monar­quia, els pri­mers– que fa molts anys que sense monar­quia sí que és pos­si­ble la democràcia a l'Estat espa­nyol. I que els ciu­ta­dans no neces­si­ten que ningú que no hagi estat esco­llit democràtica­ment sigui garant de res. Avui, vigília, o demà, diada de Reis, dels únics reis a qui ens agrada rebre com cal, no tro­beu que seria un bon dia per pro­cla­mar la república? I si, com diuen, l'acabés pre­si­dint l'Aznar, què pas­sa­ria? Doncs, res. Entre altres coses i, dei­xant de banda que hau­ria gua­nyat una elecció, pas­sa­ria que no el suc­cei­ria el fill.