Peixet

Ja ho sabem que les rebai­xes són el bé i les reta­lla­des, el mal, però aquest any arri­ben aga­fa­des de la mà. Ens hem pas­sat un mes omplint el car­rer de llums, pis­tes de gel i caval­ca­des; fent regals, envi­ant postals, posant arbres i pes­se­bres; dinant, sopant, brin­dant amb cava... i fent cagar el tió, cons­ci­ents que l'únic regal que de debò neces­si­tem, vin­gui d'Ori­ent, de Lapònia o de l'espai exte­rior, és que el 2012 no sigui pit­jor que el 2011. D'il·lusió que no en falti, però de moment, Rajoy ens abaixa el sou (IRPF) i ens apuja l'habi­tatge (IBI), seguim enca­llats amb els mer­cats, la prima de risc, el pou sense fons dels bancs, la falta de crèdit, la bui­dor de la tre­so­re­ria, els ERO i l'atur des­con­tro­lat. La gent té por. I el pit­jor és que falta un any per tor­nar-nos a con­ce­dir un mes de pei­xet.