Una “Catalunya grega”?

El pin­tor vila­noví Joan Lla­ve­rias va pre­sen­tar, l'any 1906, a la bar­ce­lo­nina sala Parés, qua­ranta aqua­rel·les per­so­nalíssi­mes sobre el lito­ral que Fer­ran Agulló bate­ja­ria dos anys més tard amb el nom de Costa Brava. Lla­ve­rias volia titu­lar l'expo­sició Costa de corall, però Josep Puig i Cada­falch va sug­ge­rir-li el títol defi­ni­tiu: Cata­lu­nya grega.

Aquest epi­sodi s'emmarca en la fas­ci­nació dels artis­tes i escrip­tors cata­lans per Grècia que va créixer com una febrada en començar el segle XX i va tenir l'esclat defi­ni­tiu amb el nou­cen­tisme. Els cap­da­van­ters del movi­ment volien que Cata­lu­nya s'ins­pirés en el model hel·lènic; les exca­va­ci­ons d'Empúries eren la metàfora d'aquell anhel. L'any 1907, en una de les seves fra­ses lapidàries, Eugeni d'Ors va dir: “Per a l'asso­li­ment defi­ni­tiu de la nos­tra civi­li­tat, ens con­vin­dria assem­blar-nos lo sufi­ci­ent a París per començar a a assem­blar-nos a Ate­nes.” L'any 1919, Car­les Riba va publi­car la pri­mera tra­ducció al català en vers de L'Odis­sea d'Homer. En aquells anys, Rafael Masó pro­jec­tava la façana giro­nina d'Athe­nea, Josep Tor­res-Gar­cia pin­tava els murals ter­ras­sencs de Mon Repòs, Josep Obi­ols dibui­xava atle­tes olímpics en l'ex-libris de Cambó i Josep Ara­gay col·locava colum­nes dòriques i capi­tells corin­tis en el pai­satge del seu qua­dre Vacan­ces. Enric Casa­no­vas escul­pia, Àurea de Sarrà dan­sava i Joan Llon­gue­ras ense­nyava rítmica i plàstica sota el signe del clas­si­cisme grec.

Després de la Guerra Civil, la devoció per Grècia va res­sus­ci­tar com a enyo­rança de la democràcia. Riba va lli­gar el vells records amb la vivència per­so­nal de l'exili i evo­cava des de Bier­vi­lle els herois de Sala­mina per dir-los: “Em reco­nec entre els fills de les vos­tres sem­bres il·lus­tres.”

Mes tard va venir la dic­ta­dura dels coro­nels, i Grècia va ser una ferida sem­blant a la nos­tra. Va tor­nar final­ment la democràcia al lloc on havia nas­cut, però ha aca­bat pas­sant-hi tot el que hi ha pas­sat i hem vist que Grècia era també el país de l'engany, la cor­rupció, el deute, la fallida, el res­cat i la qua­ran­tena. Qui gosa­ria pre­sen­tar, ara, una expo­sició titu­lada Cata­lu­nya grega?