Sense vergonya

Ja sabem que és com dema­nar un impos­si­ble, perquè ja s'ha demos­trat durant tot el judici que l'expre­si­dent valencià Fran­cisco Camps no té ni moral, ni escrúpols, ni ver­go­nya, però després d'haver-se escol­tat tot el que s'ha escol­tat a la sala de vis­tes, allò mínim que podria fer és reti­rar-se a “des­can­sar”, tal com, de manera molt encer­tada li ha sug­ge­rit el seu suc­ces­sor en el càrrec. És curiós, tot ple­gat. Mal­grat el vere­dicte de no-cul­pa­bi­li­tat, la sen­sació gene­ral és que de les cor­rup­te­les de Camps no en sabem ni la missa la mei­tat. Que els ves­tits rega­lats o no rega­lats, tant li fa, només són la punta d'un ice­berg de pro­por­ci­ons des­co­mu­nals del qual, molt ens temem, només veu­rem –o intui­rem– un tros­set molt petit. Si tot val, però, per allu­nyar aquests per­so­nat­ges i els seus acòlits de la gestió pública i perquè hi hagi un punt d'inflexió al País Valencià, doncs, què voleu que us digui, fins i tot, ens en con­for­maríem. De més ver­des en madu­ren.