Isabel Galí

Queda palès, des d'un prin­cipi, que aquest és un sen­tit elogi a la figura pro­fes­si­o­nal d'una cor­res­pon­sal de TV3 a l'Amèrica Lla­tina a qui, per reducció de pres­su­post, han supri­mit la feina. També ha estat aco­mi­a­dat el cor­res­pon­sal a l'Àfrica del Nord, que feia deu anys que ocu­pava una cor­res­pon­sa­lia vital pel “enten­dre” la sinu­osa rea­li­tat d'aque­lla zona. És curiós que han escapçat els ser­veis en dues parts del món on les agen­cies de notícies són de baixa fia­bi­li­tat; en canvi, nosal­tres a Cata­lu­nya tenim una con­si­de­ra­ble quan­ti­tat de emi­grants que escol­ta­ven “noti­cies” del seu país, en català. Em pre­gunto si aquesta era la intenció; és clar que de cap de les mane­res la supressió de la feina obeïa a una manca de bri­llan­tor o pro­fes­si­o­na­li­tat. El cas d'Isa­bel Galí és para­do­xal: des del meu humil punt de vista, no hi ha cap altre cor­res­pon­sal de mitjà català que englobi en una per­sona les qua­li­tats sig­ni­fi­ca­des per ser un pro­fes­si­o­nal “de ban­dera”. No calia pre­gun­tar-li si havia “com­pro­vat” el que deia. Estava implícit en la seva segu­re­tat a l'hora de trans­me­tre the fee­ling de l'esde­ve­ni­ment. El seus “telons de fons” eren reals i la seva passió i con­vicció, exem­plars. Crec que, igual que aque­lla esti­mada peri­o­dista Diana Negre, serà tro­bada a fal­tar, en el difícil art d'expli­car les gira­gon­ses d'una com­plexa rea­li­tat can­vi­ant. Gràcies, senyora Galí, per l'esforç i el cor dis­po­sat.