Embolic

El minis­tre d'Edu­cació d'Espa­nya, José Igna­cio Wert, va expli­car dimarts pas­sat qui­nes són les refor­mes esco­lars que vol apli­car a par­tir del setem­bre del 2013. Bé, en rea­li­tat no és que expliqués gaire més enllà del que va dir la set­mana ante­rior, per la qual cosa els dub­tes i els recels per­sis­tei­xen. Passo per alt que arri­ben mals temps per al català a l'escola, perquè això no repre­senta cap sor­presa. El que m'hau­ria sorprès seria el con­trari, que Wert hagués dit: “A par­tir d'ara s'ha aca­bat fer política bar­ro­era amb el català”. Però no ha estat així. Ja ho va dir el mateix Wert, quan se li va pre­gun­tar, que té ànima espa­nyola. Ingenu que sóc jo: creia que les ànimes tenen atri­buts, però no naci­o­na­li­tat.

No, el que m'agra­da­ria expli­car és el pano­rama amb què es troba la joven­tut avui dia. El minis­tre ha dit que la reforma que pro­jecta apos­tarà per l'excel·lència. Jo, en aquest punt, hi estic total­ment d'acord. S'ha d'incen­ti­var l'esforç i pre­miar els estu­di­ants que tre­ba­llen fort. Que, per cert, acos­tu­men a ser noies. El pro­blema és que Wert no va expli­car com s'ho pensa fer per acon­se­guir aquesta excel·lència. Pot­ser creu que n'hi ha prou que el pro­fes­sor es planti davant els alum­nes i els digui: “Apa, nois! S'ha aca­bat el bròquil! A par­tir d'ara, tot­hom a pen­car!”.

Serà difícil acon­se­guir aquesta fita. Pri­mer, perquè reque­reix temps i inversió. I segon, perquè què veuen els nos­tres joves? Que gent amb dues car­re­res i idi­o­mes s'han d'ocu­par de cam­brer (amb sort) o han de mar­xar a fora. Això, com ho arre­glem?