Embargament

Par­lar de Cuba sem­bla que ens costa, si es vol fer des de la pro­funda lli­ber­tat de pen­sa­ment de qui se sent d'esquer­res, i més encara quan l'anti­cas­trisme es mani­festa anacrònic, dema­gog i ofen­siu. Però cal ser cohe­rent com
ho demos­tren els molts joves cubans for­mats de manera extra­or­dinària
en un país que intel·lec­tu­al­ment ha
posat tota la carn a la gra­e­lla. Un país que els ofega les lli­ber­tats, i els cas­tiga fins a la mort, com és el cas d'un jove opo­si­tor, mort després d'una llarga vaga de fam ara fa una set­mana, a qui el règim s'ha apres­sat a qua­li­fi­car de delinqüent. Ha mort men­tre Dilma Rous­seff visita Cuba, i va ser detin­gut durant una pro­testa contrària al govern a la ciu­tat de Con­tra­ma­es­tre.

Ell, la blo­caire Yoani Sánchez –a qui tinc el gust de conèixer i amb qui con­verso sovint de manera vir­tual, perquè se li nega el dret a viat­jar fora del país amb nor­ma­li­tat– i molts més homes i dones joves, for­mats i infor­mats, a qui s'ano­mena “gene­ración Y”. Yoani Sánchez, a més d'escriure un interes­santíssim bloc, piula cons­tant­ment a Twit­ter. I aquest dime­cres recor­dava l'ani­ver­sari de l'embar­ga­ment nord-ame­ricà al seu esti­mat país, amb refle­xi­ons que com­par­teixo: “Estic en con­tra de l'embar­ga­ment dels EUA con­tra Cuba i del blo­queig del govern de Cuba con­tra el seu propi poble; un detall impor­tant: l'embar­ga­ment ser­veix d'argu­ment al govern de Cuba per expli­car des dels pro­ble­mes de trans­port fins a la manca de lli­ber­tat :-( ; i sobre­tot: avui, ani­ver­sari de l'embar­ga­ment dels EUA con­tra Cuba, veri­ta­ble fòssil de la guerra freda que afecta la nos­tra vida diària i que ha d'aca­bar ara!”

Són aquests els dis­cur­sos dels joves cubans que volen viure en lli­ber­tat, deci­dir el seu pre­sent i el seu futur. I un sis­tema cor­cat i tota­li­tari els ho impe­deix. Tal­ment com crida la soci­e­tat siri­ana, a través dels matei­xos joves. És aquesta força la que neces­sita el nos­tre reco­nei­xe­ment i la nos­tra acció. I no mobi­lit­zar-nos per la seva dig­ni­tat i la seva lli­ber­tat, també a nosal­tres ens fa més pobres. I no ser­vei­xen excu­ses de mal paga­dor, a Cuba ni enlloc, ja no.