Fuga de cervells

Una crisi econòmica amb con­seqüències uni­ver­sals però sense res­pon­sa­bles con­crets és, si més no, una crisi curi­osa: és una crisi deli­be­ra­da­ment apar­tada dels meca­nis­mes expli­ca­tius pro­pis de la raci­o­na­li­tat. Aquesta crisi si-més-no-curi­osa que patim ha tor­nat a col·locar en el pri­mer pla de l'esce­nari una expressió endèmica per a nosal­tres: fuga de cer­vells. Dia sí dia també en les tertúlies públi­ques o en algun mitjà de comu­ni­cació hi ha alguna veu que alerta sobre la fuga de cer­vells que es donarà a l'Estat espa­nyol en els pròxims anys. Així, segons els experts, el des­ni­vell entre Espa­nya i els països pun­ters d'Europa pro­vo­carà un èxode de cer­vells. Incapaç de com­pe­tir quant a for­mació, nivell de vida, I+D, salari i opor­tu­ni­tats de feina, l'Estat espa­nyol es veurà afec­tat per una mas­siva fuga de cer­vells, pro­ta­go­nit­zada per aquells pro­fes­si­o­nals qua­li­fi­cadíssims que bus­ca­ran nous horit­zons vitals i labo­rals en altres països. Ale­ma­nya és una de les prin­ci­pals ter­res pro­me­ses en aquests moments.

Seria insen­sat mini­mit­zar els efec­tes deser­tit­zants de la fuga de cer­vells o la pro­fun­di­tat d'aquest símptoma. Però ara i aquí, també resulta oportú fer un altre tipus d'obser­vació com­ple­mentària. Quan ens estri­pem públi­ca­ment les ves­ti­du­res a causa d'aquesta emi­gració, sem­pre par­lem d'una fuga de cer­vells cap a l'exte­rior, cap a altres països. I sem­pre obli­dem que també hi ha una altra fuga de cer­vells que és centrípeta: es tracta d'una fuga de pro­fes­si­o­nals molt valu­o­sos que, man­cats d'opor­tu­ni­tats i estímuls, fa anys o dies o hores que van empren­dre el llarg i dolorós camí de l'exili inte­rior, del retir. Aquesta fuga de cer­vells cap endin­tre també exis­teix. No s'adorna amb titu­lars de diari, no gau­deix ni de l'èpica de la par­tida ni del poderós tim­bre de la nostàlgia, tam­poc no és objecte de repor­tat­ges endiu­men­jats en paper couché. Sobre aquesta diàspora silen­ci­osa i silen­ci­ada no hi ha dades ofi­ci­als ni espe­cu­la­ti­ves. Com­pa­ra­ti­va­ment resulta menys incòmode afron­tar la fuga de cer­vells cap a l'exte­rior que no pas diagnos­ti­car aquesta fuga de cer­vells centrípeta. Assu­mir-la ens con­fron­ta­ria amb les nos­tres misèries més pro­fun­des: raqui­tisme moral, cul­tura de la intempèrie, lògica caïnita, cen­tres de decisió i poder con­ce­buts com a guàrdies pre­to­ri­a­nes, manca de reco­nei­xe­ment, atre­vi­ment nul i una pràctica impune de la invi­si­bi­lit­zació.