Nick

Ahir vaig comen­tar la intenció del minis­tre d'Edu­cació, José Igna­cio Wert, de modi­fi­car el sis­tema de beques perquè esti­gui més vin­cu­lat al ren­di­ment acadèmic. M'agra­da­ria, si m'ho per­me­ten, expli­car-los el cas d'un jove estu­di­ant ano­me­nat Nick.

El Nick tenia tots els números per ser un fra­cas­sat. Fill d'una família que era un campi qui pugui, va per­dre suc­ces­si­va­ment el pare i la mare per causa de les dro­gues. Tot els seus ger­mans també s'hi van engan­xar, perquè l'assor­ti­ment al mer­cat era extens: hai­xix, crack, cocaïna, mor­fina, heroïna, pas­ti­lles... Si la cre­a­ti­vi­tat que s'aboca en el món de la droga s'apliqués a fei­nes pro­duc­ti­ves, no vull saber on seria la huma­ni­tat ara mateix.

Però el Nick era dife­rent. Vés a saber com, va excel·lir a l'escola i a l'ins­ti­tut i al final va anar a parar a una uni­ver­si­tat pri­vada. Va obte­nir una beca pagada a mit­ges entre la uni­ver­si­tat i l'Estat, però com que amb això no n'hi havia prou un banc li va con­ce­dir un préstec. Ja l'hi tor­na­ria quan tre­ballés. L'aval, tant de la beca com la del préstec ban­cari, eren les seves notes.

El Nick no tenia casa. Durant el curs vivia en la residència per a estu­di­ants i durant l'estiu, quan la uni­ver­si­tat tan­cava, anava a casa de les famílies dels seus com­panys. Bona gent aco­lli­dora que així con­tribuïa al futur d'un jove que no n'havia de tenir.

El Nick va triar matemàtiques, una car­rera difícil: no n'hi ha prou d'estar ben dotat per als números, sinó que a més s'ha de tre­ba­llar de valent. El Nick es gra­dua aquest estiu. Se'n sor­tirà a la vida.

Per­do­nin, els he dit que el Nick viu als Estats Units?