Sud

He vol­gut dei­xar pas­sar expres­sa­ment uns dies abans d'opi­nar sobre els alda­rulls que van començar a València. No vull fer gra­ci­e­tes fàcils, però hi ha situ­a­ci­ons que són com les pae­lles, que les has de dei­xar repo­sar vint minuts.

Com vostès saben, un ser­vi­dor ja té una edat, però quan vaig veure la poli­cia ato­nyi­nant els joves a València em va sem­blar que havia retro­ce­dit més de 35 anys. Encara me'n recordo de quan la poli­cia car­re­gava con­tra els que dema­na­ven que el govern fos triat a les urnes. Ara: els temps han can­viat.
La poli­cia con­ti­nua dis­pa­rant a l'aire, però els estu­di­ants ja no hi volen.

Els joves valen­ci­ans ja no es mani­fes­ten per dema­nar democràcia sinó, per exem­ple, que les reta­lla­des no cas­ti­guin l'edu­cació. Les set­ma­nes pas­sa­des ha fet fred i en alguns ins­ti­tuts l'alum­nat anava amb man­tes perquè no hi havia diners per pagar la cale­facció. Els matei­xos estu­di­ants lle­gei­xen la notícia sobre la mili­o­nada que van cos­tar les obres faraòniques i inútils de Camps i com­pa­nyia. Com volen que no s'enfa­din? Es revol­ten perquè veuen que estan rebent tots els cops per una crisi que ells no han pro­vo­cat. Es revol­ten perquè no volen viure pit­jor. I l'admi­nis­tració, com els res­pon? Amb cops.

Que hi ha grups d'ocu­pes i d'anti­sis­tema que apro­fi­ten les quei­xes dels joves per ficar-hi culle­rada? Sí, i què? Això no fa menys jus­tes les seves pro­tes­tes. Els joves veuen que molts drets que tenien els seus pares els seran tiso­rats. ¿És molt dema­nar que, almenys, els res­pec­tem el dret a quei­xar-se?