Bosch

Els matei­xos que fa uns anys afir­ma­ven que ningú podia donar car­nets de cata­la­ni­tat, ara són els que ator­guen els de fia­bi­li­tat democràtica sense que els tre­moli el pols. Estra­fent una frase que George Orwell va escriure a Granja ani­mal, tots els dipu­tats són iguals, el que passa és que hi ha alguns que són més iguals que altres.

Els lec­tors d'aquest diari conei­xen per­fec­ta­ment el pro­fes­sor Alfred Bosch. Fa un temps escri­via en aquest espai, el mateix que ara vostès tenen la humo­rada de lle­gir, suposo. Va ser triat en unes elec­ci­ons legítimes pre­sen­tant-se per un par­tit legal. Doncs bé, amb això no n'hi ha prou. A més, s'ha de fer pro­fessió expressa d'espa­nyo­li­tat per poder inte­grar-se en una comissió tan sen­si­ble com la de secrets ofi­ci­als. Però Bosch, com molts altres dipu­tats del grup mixt, no és de fiar. Ni el PP ni el PSOE el volen. No per ser català, Déu me'n guard de pen­sar que a Espa­nya hi ha anti­ca­ta­la­nisme –la cata­la­nofòbia encara no figura en el DSM-IV, el catàleg de malal­ties men­tals–, sinó per inde­pen­den­tista. Alguns colum­nis­tes con­si­de­ren que això de ser inde­pen­den­tista és absurd. Deu ser perquè cre­uen que Espa­nya és el millor país del món. Per a ells segur que ho és.

Ara, si jo fos el senyor Bosch esta­ria tran­quil. Veient com han anat les coses en aquesta comissió en legis­la­tu­res pas­sa­des i a la vista del més que segur rebrot de la cris­pació d'aquí un temps, en un moment o altre hi haurà fil­tra­ci­ons, i viu­rem esce­nes ferot­ges. I lla­vors no tin­dran el senyor Bosch per acu­sar-lo. Els que el van vetar, hi van caure?