de set en set
Quaresma
Temps de bunyols, una de les parts dolces i lúdiques; de bacallà, els qui mantingueu la tradició o la convicció de fer el dejuni de carn; temps de quaresma, a la pràctica i després de la disbauxa de cos i esperit d'aquests dies de carns fàcils, per mirar de posar les coses en ordre. Jo en compartiré algunes, perquè puguem comentar-les plegats abans de la penitència.
La primera serà domèstica: què li passa a la gent que visita el meu poble –Sitges– durant el carnaval?: cotxes incendiats que socarrimen façanes històriques; parcs infantils pixats i plens d'ampolles de licor trencades; carrers plens de vomitades i miccions quan molts aborígens ens llevem ben d'hora ben d'hora, per anar a treballar, i hem d'esquivar-les amb el nas tapat; cotxes aparcats amb les portes obertes amb la música a tot drap a les 4 de la matinada i visitants borratxos cridant Ai se eu te pego! Què ho fa que us penseu que a casa d'altri podeu comportar-vos com salvatges?
La segona us la proposo més col·lectiva: diu que ara ens volen posar a 20 quilòmetres de casa un macrocomplex lúdic semblant a Las Vegas. Que ha de crear tants llocs de treball (suposo que no se'ns escapa a costa de què, oi?). És el model de creixement que volem? Conscient que la crisi no dóna gaires alternatives, potser una seria posar-hi seny, i pensar ben bé què volem ser d'aquí a 30 anys. Jo no vull viure al costat de Las Vegas. I agrairia que m'ho preguntessin, abans de prendre una decisió tan descomunal.
La tercera és l'espiritual. Les lleis afavoreixen el mecenatge que permet la feina de la societat civil? Calen entitats al país que complementin la feina a la qual l'administració pot donar resposta? Unes limitacions que molts cops es resolen subvencionant l'acció d'aquestes associacions. En llengua, cultura i cohesió Òmnium completa amb un 30 per cent d'ajudes públiques un pressupost destinat a treballar programes molt diversos. I gràcies a molts catalans com en Pep, tu o jo, ho continuarem fent. Peti qui peti.
Au, bona quaresma!
