Implacable

Al dar­rere de la infle­xi­bi­li­tat del govern espa­nyol per aflui­xar la pressió sobre el deute de les auto­no­mies hi ha alguna cosa més que voler trans­me­tre un mis­satge a la Unió Euro­pea i als mer­cats. Durant molt de temps, els par­tits espa­nyols i els seus turi­fe­ra­ris s'han dedi­cat a llançar el mis­satge que les auto­no­mies eren el càncer de l'Estat, que era un sis­tema dis­se­nyat en un moment de gene­ro­si­tat. No diuen que va ser una des­cen­tra­lit­zació feta a mit­ges i a con­tra­cor per diluir les aspi­ra­ci­ons històriques d'Euskadi i de Cata­lu­nya.

Després va arri­bar la com­pe­tició. Si Cata­lu­nya tenia una línia d'alta velo­ci­tat, els altres també. Si un aero­port, ells igual. I perquè fer un port espor­tiu al desert dels Mone­gres hau­ria estat la riota uni­ver­sal, que si no... Bé, en lloc d'això es va cons­truir aquell aero­port per a via­nants de Cas­telló que, a sobre, s'ha de refer.

Per si amb això no n'hi hagués prou, i aquesta és l'arrel del pro­blema, el govern espa­nyol es va dedi­car a legis­lar avenços soci­als que havien de ser res­pon­sa­bi­li­tat de les comu­ni­tats autònomes. Amb el detall que no hi donava prou diners per man­te­nir els ser­veis. Per tant, calia endeu­tar-se o patir les con­seqüències, aque­lles que es mani­fes­ten cada qua­tre anys a les urnes.

La infle­xi­bi­li­tat del govern espa­nyol té un punt de cinisme. No perquè exi­geixi als altres que qua­drin els comp­tes com sigui men­tre ell se n'exo­nera, sinó perquè sap que aquesta intran­sigència tindrà un ele­vat cost social. I al dar­rere de tot, què hi ha? Un interès clar a des­man­te­llar les auto­no­mies. El que no ser­veix es llença.