Opinió

Sense plats

Fa la impressió que aquestes mescles entre la cuina i l'art acaben sent interessants només si hi ha una idea al darrere; si no, es converteixen en un joc de sensacions que s'esgota en si mateix

Tip de sen­tir par­lar de la crisi, de patir pels diners, de tre­ba­llar dis­sab­tes i diu­men­ges, de reu­ti­lit­zar les bos­ses del super­mer­cat com a bos­ses d'escom­bra­ries, d'empor­tar-me un entrepà de for­matge per dinar, de posar-me un jer­sei en lloc d'apu­jar la cale­facció, de tre­mo­lar cada vegada que rebem una fac­tura del metge i de prémer des de sota el tub de pasta de dents, li vaig dir a la meva dona: “Ja n'estic tip, de fer de rose­ga­ce­bes. Et con­vido a sopar al millor res­tau­rant dels Estats Units.”

Vam reser­var taula a l'Ali­nea de Chi­cago un diven­dres a les sis de la tarda i, natu­ral­ment, a tres quarts de sis ja hi érem. La cosa més interes­sant de l'àpat no van ser només els dinou plats deli­ci­o­sos i insòlits del menú, sinó el fet que no ser­vien el men­jar en plats. El xef tre­ba­lla amb un escul­tor i tots dos s'inven­ten plats que com­bi­nen el men­jar amb l'escul­tura: així, pen­gen carns en fil­fer­ros, escam­pen bolets en llits de fulles o ser­vei­xen sopes en tubs de vidre.

La con­nexió amb l'art no s'acaba aquí. Va venir el cam­brer i ens diu: “Heu estat a Lon­dres?” “Sí.” “Heu anat a la Tate Modern?” “Sí, hi hem anat.” “L'any pas­sat el nos­tre xef hi va veure una expo­sició sobre Miró que li va ins­pi­rar aquest plat.” I ens va por­tar colomí en unes for­qui­lles defor­ma­des que evo­ca­ven, òbvi­a­ment, les culle­res o els rellot­ges fosos de Dalí. “Vols dir que l'expo­sició no era de Dalí?”, li vaig dir al cam­brer men­tre la meva dona em tocava la cama per sota la taula. “No, no, de Miró, de Miró.”

L'expo­sició que es va fer a la Tate l'any pas­sat, comis­sa­ri­ada per Matt­hew Gale i Marko Daniel, jus­ta­ment defu­gia la visió més este­ti­cit­zada i naïf de Miró i feia una lec­tura política de la seva obra, rela­ci­o­nant-la amb Cata­lu­nya, la guerra, la soci­e­tat bur­gesa, etc. Per tant, aquest Miró dali­nit­zat de l'Ali­nea, ¿no és un exem­ple per­fecte de la reducció de l'art a mer joc estètic de for­mes i per­cep­ci­ons que tro­bem en els expe­ri­ments actu­als entre art i cuina?

Ara els ger­mans Roca han anun­ciat que cre­a­ran un espai on mes­cla­ran l'art i la cuina. Tant de bo que els fun­ci­oni, però fa la impressió que aques­tes mes­cles (o trans­ver­sa­li­tats, com en diu Joan Roca) aca­ben sent interes­sants només si hi ha una idea al dar­rere; si no, es con­ver­tei­xen en un joc de sen­sa­ci­ons que s'esgota en si mateix. Per mi l'exem­ple modèlic d'aques­tes trans­ver­sa­li­tats con­ti­nua sent Les Cols d'Olot, on la cuina i l'arqui­tec­tura dia­lo­guen de manera sub­til. A Les Cols no fan cuina i arqui­tec­tura espec­ta­cle, sinó que, per uti­lit­zar els ter­mes del teòric anglès Ken­neth Framp­ton, fan una feina de regi­o­na­lisme crític, és a dir, de tensió entre l'arre­la­ment al lloc i els flu­xos de la glo­ba­lit­zació. Ara han fet un nou pavelló que és una altra vari­ació d'aquesta tensió, un pavelló enigmàtic i alhora trans­pa­rent, on el men­jar i l'espai et fan sen­tir com si fos­sis en un aplec a mun­ta­nya i alhora en un micro­clima del futur. Pre­ci­sa­ment Framp­ton ja ha defi­nit aquest pavelló com una obra mes­tra.

L'endemà del sopar a Chi­cago vam que­dar amb un pro­fes­sor que ara l'han fet fora de la uni­ver­si­tat perquè han con­si­de­rat que no era prou pro­duc­tiu. El vam anar a veure al seu barri humil al nord de Chi­cago i el vam con­vi­dar a sopar en un res­tau­rant àrab que ens va cos­tar un tres per cent del que havíem pagat el dia abans. En aquesta eco­no­mia glo­bal, el futur és impre­vi­si­ble: pot­ser algun dia acon­se­gui­rem sopar en bons res­tau­rants sense haver-nos d'esforçar per estal­viar, o pot­ser aca­ba­rem sense feina i hau­rem d'espe­rar que algú ens con­vidi a un kebab de pollas­tre, que també ens el ser­vi­ran sense plats i ens l'hau­rem de men­jar amb els dits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.