Bones intencions

La Real Aca­de­mia Española de la Len­gua ha revi­fat la con­trovèrsia sobre el llen­guatge i el sexisme. La llen­gua cata­lana com­par­teix el pro­blema. L'ano­me­nada cor­recció política és una expressió de res­pecte i de volun­tat igua­litària car­re­ga­des de bona intenció, però amb resul­tats lingüístics nefas­tos. Tot es basa en un malentès. O en tres. Pri­mer: s'ha tras­lla­dat una tesi anglo­sa­xona –nas­cuda en una llen­gua sense gènere– a una llen­gua que té gèneres. Segon: hem confós el gènere, un meca­nisme lingüístic, amb el sexe, un atri­but ani­mal. Ter­cer: s'ha cre­gut que el gènere mas­culí actua com a genèric quan sovint és un terme no mar­cat, és a dir: no indica gènere. ¿Això és un tret patri­ar­cal? Pot ser, però les solu­ci­ons arti­fi­ci­als sovint creen més pro­ble­mes que no en reso­len. Hi ha exem­ples molt cla­ri­fi­ca­dors, com els que reco­llia ja fa uns anys el Grup d'Antro­po­lo­gia Lingüística de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (Per què en diem gènere quan volem dir sexe, 2006). Quan un polític s'adreça als “ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes cata­la­nes” s'adreça als ciu­ta­dans mas­cles de tot el món i només a les ciu­ta­da­nes cata­la­nes. Quan par­lem d'asso­ci­a­ci­ons de mares i pares d'alum­nes, només esmen­tem un gènere d'alum­nes –tot i que no el con­cre­tem– i ens obli­dem “dels” o de “les” alum­nes, excepte que AMPA sig­ni­fi­qui Asso­ci­ació de Mares i Pares de l'Alum­nat. Quan la Gene­ra­li­tat ofe­reix ajuts a famílies amb “nenes i nens” està dis­cri­mi­nant totes les que només tenen “nenes” o “nens”. ¿Cal femi­nit­zar mots com ara pre­si­dent, vocal, jutge o estu­di­ant? Des d'un punt de vista lingüístic, si uti­lit­zem parau­les no mar­ca­des no mar­gi­nem ningú. Hi ha exem­ples que ho fan evi­dent. Els “can­tants” i les “can­tants” coe­xis­tei­xen sense con­flic­tes, i tenir “can­tan­tes” ens sem­bla­ria vul­gar. Par­lar de la “pre­si­dent” no seria cap bar­ba­ri­tat, com no ho és dir la “can­tant”. El terme “pre­si­dent” pot està con­ta­mi­nat per segles de patri­ar­cat, però no té cap sufix que indi­qui gènere. Quan par­lem d'un home poeta no eli­mi­nem pas aquesta vocal final tan sos­pi­tosa de femi­ni­tat. Ni femi­nit­zem la “model” ni la “soprano”, ni mas­cu­li­nit­zem el “poli­cia” o el “den­tista”. Si un home pot ser una estre­lla del rocan­rol, ¿què impe­deix que una dona sigui un geni de la física quàntica? Igual que no podem pre­jut­jar el sexe dels can­tants, no hauríem de pre­jut­jar que met­ges, arqui­tec­tes o polítics són homes si molt sovint són dones. ¿Cal can­viar la llen­gua o la mirada? ¿Cal can­viar la llen­gua o la rea­li­tat?