Romanços

Si ahir van notar que tenien la pressió alta, ara mateix els explico la causa. No és que hagues­sin emma­lal­tit o abu­sat de la sal. No: vostès van lle­gir la por­tada i les pri­me­res pàgines de política, oi?

A mi també em va pujar la pressió, però no ahir al matí, sinó durant tota la tarda de dilluns, a mesura que els molt efi­ci­ents peri­o­dis­tes de política de la casa ana­ven con­fec­ci­o­nant la infor­mació.

Les xifres de l'espoli fis­cal, i en aquest cas la paraula espoli és un eufe­misme, no són un llast per a Cata­lu­nya, com els benin­ten­ci­o­nats pen­sen, sinó per a tot l'Estat. Amb un exem­ple és fàcil d'enten­dre-ho. Tenim un camió tràiler de grans dimen­si­ons, amb un motor molt potent. Doncs bé: li pre­nen la gaso­lina i la dedi­quen a fei­nes menys pro­duc­ti­ves, i aquí ja deixo aquest con­cepte a la seva ima­gi­nació, però si no se'ls acut res poden pen­sar en una línia d'alta velo­ci­tat amb 9 pas­sat­gers per tra­jecte. El camió aca­barà per parar-se i tot el tràiler se'n res­sen­tirà. En canvi, si hagues­sin dei­xat la gaso­lina tran­quil·l·leta, el tràiler con­ti­nu­a­ria rut­llant i seria millor per a tot­hom.

Sí, per a tot­hom. Fins i tot per a aquells que, mal­grat l'esforç obli­gat que Cata­lu­nya fa a favor del ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial, res­po­nen amb insults i greus acu­sa­ci­ons.

Quan par­lem de la balança fis­cal, els de sem­pre con­tra­a­ta­quen amb els romanços de la balança comer­cial. Com si Cata­lu­nya no comprés a Espa­nya.

Per cert, ja saben que molt aviat les ven­des de Cata­lu­nya al món supera­ran les que fa a Espa­nya. Pot­ser això farà caure algu­nes benes dels ulls.