Votar independència

En una con­ferència que el catedràtic de Ciència Política, Fer­ran Requejo, va impar­tir fa uns dies a la seu naci­o­nal d'Òmnium Cul­tu­ral dins el cicle sobre pro­ces­sos seces­si­o­nis­tes de naci­ons sense estat, va recor­dar que “un dipu­tat inde­pen­den­tista és aquell que es pre­senta a unes elec­ci­ons amb la inde­pendència en el seu pro­grama”. En efecte, en un con­text democràtic, la pri­mera con­dició per con­si­de­rar obert un procés sobi­ra­nista és que el par­tit o par­tits que es pre­sen­ten amb el com­promís de decla­rar la inde­pendència gua­nyin unes elec­ci­ons i obtin­guin la majo­ria en un par­la­ment. A par­tir d'aquí, el govern que es cons­ti­tu­eixi, recol­zat per les urnes, pot exe­cu­tar la tran­sició cap a l'estat propi tot obrint nego­ci­a­ci­ons amb l'estat del qual se seces­si­ona i amb la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal a fi d'obte­nir el reco­nei­xe­ment dels altres estats com a nova enti­tat sobi­rana. Les qüesti­ons de legi­ti­mació con­creta que es recla­min des de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal (si la inde­pendència, per exem­ple, ha de ser rati­fi­cada o no en referèndum ciu­tadà) serà un dels aspec­tes que s'aca­barà de per­fi­lar en les nego­ci­a­ci­ons, però, a fi que les altres enti­tats et reco­ne­guin com a sub­jecte amb el qual dia­lo­gar, el pro­jecte inde­pen­den­tista ha de ser impul­sat pel govern i per la majo­ria par­la­mentària que el recolzi.

Evoco aques­tes refle­xi­ons del pro­fes­sor Requejo perquè em sem­blen espe­ci­al­ment per­ti­nents en un moment de nova ebu­llició d'ini­ci­a­ti­ves sobi­ra­nis­tes en la soci­e­tat civil. Cal cele­brar, per exem­ple, l'empenta que ha adqui­rit el movi­ment orga­nit­zat per l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana cons­tituïda el pas­sat cap de set­mana, però cal recor­dar cons­tant­ment als seus inte­grants que per sor­tir de l'atzu­cac és impres­cin­di­ble, almenys, que els matei­xos ciu­ta­dans que apos­ten per la inde­pendència de Cata­lu­nya en ini­ci­a­ti­ves soci­als votin un par­tit amb un pro­grama inde­pen­den­tista a les pro­pe­res elec­ci­ons. Per posar un altre exem­ple, si les gai­rebé 900.000 per­so­nes que entre 2009 i 2011 van votar a les con­sul­tes popu­lars sobre l'Estat propi en els diver­sos muni­ci­pis del país hagues­sin votat un par­tit que es pre­senta a unes elec­ci­ons amb el com­promís de decla­rar l'estat propi, la majo­ria par­la­mentària per asso­lir aquest objec­tiu ja seria a tocar. Con­tra els apòstols de l'ambigüitat que sos­te­nen que incor­po­rar la inde­pendència en el pro­grama gai­rebé s'assi­mila a un acte de puresa inte­grista propi de tendències mino­ritàries cal res­pon­dre que aquest ha estat el camí habi­tual en la política com­pa­rada, que ha estat el que ha permès a mol­tes naci­ons esde­ve­nir estat i que no par­lem de puresa sinó de raci­o­na­li­tat, la raci­o­na­li­tat que, al meu parer, es pot des­pren­dre de les cita­des parau­les del doc­tor Requejo.

Con­tra una per­cepció força estesa sobre l'inde­pen­den­tisme polític dels últims anys la veri­tat és que el pri­mer cop que un par­tit o una coa­lició de par­tits es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya amb un pro­grama inde­pen­den­tista, això és, amb el com­promís explícit d'obrir una tran­sició cap a la inde­pendència i de decla­rar la inde­pendència si s'obte­nia la majo­ria, va ser a les elec­ci­ons de 2010 amb Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència, d'una banda, i Rea­gru­pa­ment, de l'altra. Com que Rea­gru­pa­ment no va obte­nir repre­sen­tació par­la­mentària, es pot afir­mar que els únics “dipu­tats inde­pen­den­tis­tes”, segons el cri­teri de Requejo, que en aquests moments hi ha al Par­la­ment de Cata­lu­nya són els qua­tre dipu­tats que va obte­nir SI.

Mal­grat que en la seva decla­ració ideològica de 1993 consti que Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya defensa la “inde­pendència de tota la nació” cal recor­dar que ERC en les dar­re­res con­vo­catòries elec­to­rals al Par­la­ment de Cata­lu­nya no s'ha pre­sen­tat mai amb un pro­grama inde­pen­den­tista. Al 2003 la pro­posta repu­bli­cana con­sis­tia en refor­mar l'Esta­tut d'Auto­no­mia, el 2006 en dema­nar una majo­ria per con­ti­nuar gover­nant dins del sis­tema autonòmic i el 2010 en una genèrica apel·lació a la seva con­dició de “gent valenta” per bé que en el seu pro­grama ni tan sols cons­tava cap res­posta con­creta a l'atac a l'auto­go­vern que havia supo­sat la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut.

El nou Pre­si­dent d'ERC, Oriol Jun­que­ras i el seu grup al Par­la­ment de Cata­lu­nya con­ti­nuen resis­tint-se a des­ple­gar una acció inde­pen­den­tista. En decla­ra­ci­ons dels dar­rers dies, Jun­que­ras con­ti­nua cenyint el seu dis­curs i el seu objec­tiu polític al “con­cert econòmic”, fa con­ferències davant de l'empre­sa­riat català en les quals els demana que llui­tin per la “inde­pendència fis­cal” i també defensa que aquesta “inde­pendència fis­cal” és l'única solució a la situ­ació d'esca­nya­ment que viu el país. Però i la inde­pendència política? I l'estat propi? On resta el nucli dur del mis­satge inde­pen­den­tista en les parau­les de Jun­que­ras? L'ERC actual con­ti­nua pre­so­nera d'una ambigüitat que l'assi­mila a CiU, pot­ser víctima d'aquesta herència per­versa de la clan­des­ti­ni­tat fran­quista de no dir les coses pel seu nom, del “tu ja m'entens”, però que, com dèiem, i si es con­ti­nua per aquest camí, inha­bi­lita ERC per ser con­si­de­rada una for­mació inde­pen­den­tista segons els cri­te­ris que Fer­ran Requejo asse­nyala.

La qüestió és qui­nes for­ces polítiques es pre­sen­ta­ran a les pro­pe­res elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya de 2013 o 2014 amb un pro­grama inde­pen­den­tista, a qui es podrà votar amb la cer­tesa que aquell vot repre­sen­tarà el vot que mate­ri­a­lit­zarà la tran­sició cap a l'Estat propi i ja des d'aquí aven­tu­rem que ni ERC ni CiU es pre­sen­ta­ran a l'elec­to­rat amb l'esmen­tat com­promís inde­pen­den­tista. Pel que veiem, ERC con­ti­nuarà atra­pada en les ser­vi­tuds del refor­misme auto­no­mista i CiU, la CiU actual, mai no lide­rarà el procés inde­pen­den­tista, però això reque­reix tot un altre arti­cle per ser expo­sat.