Opinió

Carta a un espanyol autèntic

Comprenc el teu enuig amb catalans i bascos, que no reconeixen la teva superioritat ni drets de conquesta i que han gosat mantenir la seva identitat ancestral

A tu m'adreço, espa­nyol autèntic. Sí, a tu que ho ets de cap a peus, a diferència d'altres sense els mèrits que calen per ser-ho veri­ta­ble­ment. Tal com ho dius, o com almenys ho pen­ses, ser espa­nyol és una dis­tinció ini­gua­la­ble. No en va, com queda clar en els pla­nis­fe­ris de les teves esco­les, Espa­nya es troba al bell mig del món. No hi ha dubte que és la pre­fe­rida de Déu.

Així doncs, a llur ser­vei els grans espa­nyols feren córrer per tot arreu la sang dels infi­dels, i fins i tot varen expul­sar els jueus de casa seva per haver fet a Jesús el que li van fer un mil·lenni i mig abans. Estava clar que no merei­xien viure en un país com el teu, encara que els seus avant­pas­sats s'hi hagues­sin esta­blert des de feia segles. De pas­sada, és clar, pre­ci­sa­ment per ser el que eren, que fou cor­recte que els béns dels expul­sats pas­ses­sin a mans de cler­gues de prosàpia i laics devots i esforçats. El res­pecte a la pro­pi­e­tat pri­vada no s'aplica a les hisen­des dels qui no pro­fes­sen la ver­ta­dera fe. Espa­nya, a més a més, pot pre­su­mir d'haver creat la Santa Inqui­sició. Poca cosa!

El món està obli­gat a res­pec­tar l'estirp i els bla­sons dels hijos­dalgo, la con­dició dels quals els exi­meix de tre­ba­llar. Això que­dava reser­vat als qui no eren “cris­ti­ans vells”: capaços de demos­trar l'absència de jueus, negres o indígenes ame­ri­cans al llarg de set gene­ra­ci­ons. És clar que si no hi havia manera de dei­xar-ho clar, amb una generós dona­tiu l'Església espa­nyola –de més qua­li­tat que qual­se­vol altra– eme­tia el cer­ti­fi­cat de puresa de sang que calia per com­prar càrrecs públics i retri­buir-se amb ells el pri­vi­legi d'un bres­sol tan digne.

Com­prenc el teu enuig amb cata­lans i bas­cos, que, on s'és vist!, no reco­nei­xen la teva supe­ri­o­ri­tat ni drets de con­questa i, mal­grat la seva supo­sada con­dició d'espa­nyols de segona o ter­cera classe, han gosat man­te­nir la seva iden­ti­tat ances­tral i fins i tot enca­bo­tar-se en l'ús dels seus “dia­lec­tes pire­naics pletòrics de retrògrada nostàlgia”, que vas inten­tar extin­gir.

Aquests des­cas­tats con­tra­ve­nen els prin­ci­pis sagrats d'aquell gran pro­to­ti­pus de l'auten­ti­ci­tat espa­nyola, el memo­ra­ble “cau­di­llo por la gra­cia de Dios”, la devoció cris­ti­ana del qual, jun­ta­ment amb la seva espa­nyo­li­tat a ultrança, li va per­me­tre, sense que li tre­molés la mà, treure del sòl, a més d'un milió d'espa­nyols dolents. Està molt bé que con­tinuïs vene­rant la seva memòria!

Ben clar ho deien els lli­bres del seu gloriós temps: els espa­nyols bons van saber impo­sar els sagrats prin­ci­pis de l'espa­nyo­li­tat. Amb orgull podies pre­su­mir ales­ho­res –quan el fran­quisme va sobre­viure amb l'ajuda ian­qui més enllà de Hit­ler i Mus­so­lini, amb els qui va estar ben asso­ciat– que es va con­ver­tir el teu país en la “reserva moral d'Europa”.

Entenc per­fec­ta­ment la teva indig­nació, oh gloriós espa­nyol autèntic! quan bas­cos i cata­lans no volen apor­tar tants diners per man­te­nir els hidal­gos i les nòmines gegants de Madrid. Em faig càrrec de la teva molèstia si ara pre­te­nen, irre­ve­rent­ment, creure's una nació.

És evi­dent que per ser espa­nyol de veri­tat no s'hi val ser basc o català; per ser bons espa­nyols, com és el seu deure sagrat, s'ha de ser-ho com Déu mana. Per això sem­pre estàs dis­po­sat a tirar mà de la creu i, sobre­tot, de l'espasa. Ben clar ho va dir aquell pro­hom fran­quista, Fraga Iri­barne: “Trau­rem els tancs al car­rer per tal de fer-los-ho enten­dre.” També ho han repe­tit mili­tars d'altra gra­du­ació. Així es parla! Per què tanta democràcia i par­la­ments? Si a algú no li agradi, que es foti. Si aquests mals espa­nyols no cre­uen, doncs expul­seu-los d'Espa­nya! Au, fora Cata­lu­nya i fora Euskadi! No merei­xen pas pertànyer a tan dis­tin­gida nació! Mar­queu una clara fron­tera i san­tes paus. D'aquesta manera, Espa­nya que­darà incòlume i s'alli­be­rarà de con­su­mir pro­duc­tes cata­lans, evi­tarà que ells gau­dei­xin dels vos­tres i el Madrid serà campió tota la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.