Nova evangelització

Era d'espe­rar que la “nova evan­ge­lit­zació” que postula Benet XVI tro­ba­ria res­posta imme­di­ata en el si de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola (CEE). És tal vegada l'opor­tu­ni­tat més esca­ient per des­men­tir de cop dues rea­li­tats: la cul­tura del Vaticà II i la cul­tura cata­lana. L'evan­ge­lit­zació és un terme prou ambigu per con­fe­gir-se un traje a mida de les pròpies con­veniències. En prin­cipi cal dir que el Nou Tes­ta­ment no parla d'evan­ge­lit­zació sinó d'evan­ge­lit­zar, que no expressa exac­ta­ment el mateix, i d'evan­geli. Evan­ge­lit­zar apa­reix 57 vega­des en el N.T., 28 de les quals cor­res­po­nen a Pau. I el mot evan­geli (que vol dir bona nova) hi figura 76 vega­des, de les quals 60 es tro­ben a les car­tes pau­li­nes. La paraula evan­ge­lit­zació té con­no­ta­ci­ons mis­si­o­ne­res, això és cert, però també con­no­ta­ci­ons colo­ni­a­lis­tes. Una cosa és pre­di­car l'evan­geli i l'altra, ben dife­rent, impo­sar la creu a cops d'espasa. Encara sem­bla que senti Joan Pau II cri­dant “ningú no té dret a expul­sar Jesu­crist de la història”. D'acord, però per la mateixa raó ningú no té dret a impo­sar-lo. I d'això ens n'obli­dem sovint. Ell mateix, Jesús, va renun­ciar a qual­se­vol forma d'impo­sició. Redi­mint la religió de les seves xacres, ens redi­mia a tots. La religió és vida, però la vida no és única­ment religió. La CEE ha tro­bat bons esco­lans, en la seva pecu­liar cam­pa­nya d'evan­ge­lit­zació de les cul­tu­res, que d'això es tracta; con­cre­ta­ment el bisbe de Vic i el de Sol­sona. Un i altre coin­ci­dei­xen a negar l'Església cata­lana com a tal. “No hi ha cap església cata­lana”, va decla­rar recent­ment el de Sol­sona. “En tot cas, el que hi ha és l'església a Cata­lu­nya” [sic]. Ente­sos. No sabia que n'hi hagués dues: la cata­lana i aquesta altra. Les arrels cris­ti­a­nes són patri­moni, sor­to­sa­ment, de la pri­mera. Aquesta altra no sé qui­nes arrels té. Espa­nyo­les, dedu­eixo. L'església espa­nyola exis­teix per se. La nos­tra, de sem­pre, per acci­dens. Escolàstica pura. I defi­nició impura de la Cata­lu­nya autonòmica, que es veu que només és anatòmica o bé anatòlica. El català, en aquest supòsit, seria una de les llengües anatòliques, com ara l'armeni i l'antic frigi. Només que una mica més moderna que la pri­mera, i més calenta que la segona. No sé si m'explico.