Ja som independents

M'agra­da­ria fer una pro­posta ben sen­zi­lla als meus con­ciu­ta­dans. Durant una set­mana, o pot­ser només un dia, deseu al calaix les parau­les Cata­lu­nya, Espa­nya, inde­pendència, cul­tura, i no empreu l'adjec­tiu català. Només invoco un silenci de set dies; de vint-i-qua­tre hores, si ho voleu. Goso única­ment plan­te­jar la sen­zi­lla teme­ri­tat de negar el so a uns con­cep­tes mase­gats que dema­nen repòs. Podríem apro­fi­tar l'amnis­tia de mots per dei­xar de com­pe­tir a veure qui gar­go­teja la por­tada més pro­vo­ca­tiva, per repo­sar l'exhi­bició de fulls de ruta, power­points cla­ri­vi­dents, i hash­tags engi­nyo­sos amb fórmu­les infal·libles per asso­lir la lli­ber­tat naci­o­nal. Podríem dei­xar de can­tar orgulls suats a la llen­gua per pas­sar a lle­gir mas­si­va­ment El romanço d'Anna Tirant de l'amic Josep Pedrals; o El Talent, de Jordi Nopca. Pot­ser només és un somni, però seria bonic veure molts ardits patri­o­tes des­can­sant al llit, per uns ins­tants, men­tre escol­ten els Sis sonets per a violí i piano d'Edu­ard Toldrà. Ara que ja hem omplert de valents el Palau Sant Jordi, no cre­ieu que podríem reben­tar els murs del Círcol Maldà? No seríem capaços d'ordir un com­plot perquè Pep Tos­sar hi inter­preti Tots aquest dois a per­petuïtat? Ho demano als direc­tors de dia­ris i ràdios del país: pro­veu d'omplir l'espai que dedi­queu a Isa­bel San Sebastián i el seu vas­cu­ence amb assump­tes tan insubs­tan­ci­als com els lli­bres de Fran­cesc Canosa o de Raül Gar­ri­ga­sait, que amb tanta gene­ro­si­tat ens regala el nos­tre heroi Quim Torra. Per què no girem el cap a La Razón (diari d'acci­o­na­riat català, per cert) i escol­tem una estona què can­ten de nou en Quico, en Toti o el nos­tre gran Quimi? Perquè pot­ser, de sobte, veu­rem que ens hem pas­sat la vida mas­te­gant mots buits. Qui sap si no des­co­bri­rem, al seu torn, que som molt més igno­rants del que crèiem, però també molt més lliu­res i des­vet­llats del que ens pensàvem. Pot­ser si deixéssim des­can­sar aquests mots desem­mas­ca­raríem també els mer­ce­na­ris de la nació que ens han mono­po­lit­zat el dic­ci­o­nari. En silenci, durant uns dies, pot­ser veuríem que –mal­grat nosal­tres– ja som inde­pen­dents.