El Club Sant Jordi

Quan una soci­e­tat oblida la seva gent gran, els nos­tres avis i àvies, estem par­lant d'una soci­e­tat malalta. Quan un poble deixa de banda el seu deute gene­ra­ci­o­nal cap als qui l'han pre­ce­dit no mereix ser recor­dat com a tal comu­ni­tat. Quan una caixa de pen­si­ons (de Bar­ce­lona o de Girona, tant se val) renun­cia a una de les fina­li­tats fun­da­ci­o­nals per a què va ser cre­ada i en nom del mer­cat finan­cer tanca clubs o esplais per als grans no té perdó de Déu. Quan una fun­dació X o CX informa (uni­la­te­ral­ment) que la seva missió ha can­viat i, per tant, ara ja no serà un espai de tro­bada sinó un lloc per fer pro­jec­tes, s'està maqui­llant la barra que tenen i s'expo­sen a una bona llet rehi­dra­tant. Quan aque­lla caixa X o CX ha rebut des que va començar la crisi (la seva crisi!) 2.968 mili­ons d'euros en aju­des públi­ques –que no ha retor­nat– i fixa la pre­ju­bi­lació (als 60 anys, el 2015) del seu actual pre­si­dent exe­cu­tiu en 12 mili­ons d'euros o –pot triar, el molt viu– a rebre un renda vitalícia del 90% del seu salari fix, equi­va­lent a uns 730.000 euros, fa fàstic! Quan el con­tracte que faci­lita aquesta indig­nant alter­na­tiva li va ser ofert per l'ante­rior pre­si­dent de la mateixa enti­tat X o CX, un repu­tat pia­nista de la política cata­lana i espa­nyola, fa fere­dat. Quan un regi­dor de ser­veis soci­als no veu amb bons ulls que els avis des­no­nats del seu històric club social ocu­pin el cen­tre cívic pro­per o el nou espai cul­tu­ral del cos­tat recent­ment reha­bi­li­tat, està fugint de la seva res­pon­sa­bi­li­tat. Que fàcil és sor­tir a la foto al cos­tat d'aquells veïns i veïnes que acon­se­guei­xen, amb penes i tre­balls, asso­lir els cent anys de vida i que difícil és fer la feina que toca quan toca, sem­bla. Quan un acord de ple aprova que es recon­si­deri la decisió de no obrir el cen­tre de dia per estre­nar i s'obrin nego­ci­a­ci­ons amb la Gene­ra­li­tat i l'ICASS per al seu cofi­nançament i el més calent és a l'aigüera, que hem de fer col·lec­ti­va­ment? Lle­gir a El Punt Avui que un geriàtric pri­vat del sec­tor tanca les por­tes i col·loca als avis en una pensió i mirar cap a una altra banda?

Notes a peu de pàgina per enten­dre aquesta gale­ria i sense que ser­veixi de pre­ce­dent: poble / sec­tor
= Santa Eugènia de Ter, a Girona; caixa = Caixa d'Estal­vis de Cata­lu­nya de la Dipu­tació de Bar­ce­lona; CX
= Cata­lu­nya Caixa; club = Club Sant Jordi; actual pre­si­dent de Cata­lu­nya Caixa = Alfons Todó; el pia­nista
= Narcís Serra; el regi­dor = Edu­ard Ber­loso; cen­tre cívic = Can Nine­tes; espai cul­tu­ral = La Marfà; demà
= dilluns.