L'estol de vaixells de Mas

Tal com està el pano­rama polític, si Cata­lu­nya vol ser alguna cosa dife­rent d'això que és ara i que cada vegada agrada a menys gent, en els pròxims anys s'haurà de reu­nir al vol­tant de Con­vergència. Aquest és el mis­satge que em fa l'efecte que ha vol­gut donat el par­tit d'Artur Mas i Oriol Pujol en el congrés que ha cele­brat a Reus per reno­var els càrrecs i mar­car la línia política. No cal ser mili­tant del par­tit, però tam­poc de cap altre, i no vull dir només Unió, per con­cloure que CDC, diguem que CiU, és la for­mació política que té un dis­curs més ins­tal·lat en la rea­li­tat de Cata­lu­nya. S'hi pot estar més o menys d'acord, pot fer més o menys angúnia la ter­mi­no­lo­gia per dir les coses que ja tenen un nom que ja en té (pacte fis­cal per con­cert econòmic, tran­sició naci­o­nal per inde­pendència...), però té raó Mas quan situa el seu par­tit en el cen­tre del futur del que vul­gui ser Cata­lu­nya. Encara que ell ho expli­qui amb les seves metàfores nàuti­ques i parli de posar rumb cap a Ítaca i de reu­nir un estol de vai­xells que no siguin només els de CiU per arri­bar a se rel Mas­sac­hus­sets dels Estats Units d'Europa. No sé si tanta metàfora mareja una mica, però s'entén per­fec­ta­ment. Oriol Pujol pot­ser ho diu en un llen­guatge menys metafòric quan afirma que “la tran­sició naci­o­nal és irre­ver­si­ble”.

Diguem-ne tran­sició naci­o­nal, diguem-ne inde­pendència, el que ha posat sobre el tau­ler de joc CDC, i per tant el govern de Mas, en aquest congrés és el debat sobre el futur naci­o­nal del país. Men­tre alguns, com el soci­a­lista Navarro, es que­den en la superfície de tot (no es pot pac­tar amb el PP i enar­bo­rar l'este­lada al mateix temps, sen­ten­cia), Mas enfila la proa (en el seu llen­guatge nàutic) cap al debat de país, després d'haver cen­trat la pri­mera part del seu govern a fer la feina que tocava fer. La que no es va atre­vir a fer el tri­par­tit, va remar­car. O sigui, afron­tar la crisi de cara, pre­nent deci­si­ons difícils i apa­rent­ment impo­pu­lars, però necessàries i valo­ra­des per qui no segueix només l'ortodòxia par­ti­dista. I ho ha fet pac­tant sovint amb el PP, és cert. Però algú ho havia de fer.

Ara toca “tran­sició naci­o­nal”. Cata­lu­nya no serà inde­pen­dent sense CiU. Qui no ho vul­gui veure així, s'equi­vo­carà. I el país perdrà l'opor­tu­ni­tat que té ara. No es tracta de negar aquesta evidència. Es tracta de sumar-s'hi i empènyer Mas quan les metàfores el fre­nin.