Submergits

De totes les mesu­res que va anun­ciar el govern espa­nyol aquest diven­dres pas­sat, l'única que no m'espe­rava era la de l'amnis­tia fis­cal. El govern espa­nyol està tan des­es­pe­rat per acon­se­guir ingres­sos amb què equi­li­brar els comp­tes públics, que ha dit que tot­hom que no depen­gui d'una nòmina i tin­gui diners ama­gats que els tre­gui al sol, que pagui un 10% a Hisenda, i aquí pau i després glòria.

Per molt que, a con­ti­nu­ació i per guar­dar les apa­ren­ces, s'anunciï un pla per com­ba­tre el frau, l'amnis­tia fis­cal és una manera que el govern espa­nyol té d'adme­tre que en això del diner negre no sap com sor­tir-se'n.

Inge­nus que són. Perquè és cert que una part del diner negre es genera en l'eco­no­mia sub­mer­gida. Sí, aque­lla en la qual hi ha per­so­nes que tre­ba­llen i no satis­fan impos­tos, però que després exi­gei­xen que els ser­veis públics fun­ci­o­nin com si els pagues­sin ells. Sí, aque­lla que et fa pen­sar que a Cata­lu­nya (en això no som dife­rents d'Espa­nya) només paga a Hisenda qui no té altre remei. Bé, pot­ser aques­tes ren­des irre­gu­lars aflo­ra­ran, però, pel que fa a les grans quan­ti­tats, les que són a un paradís fis­cal, el govern espa­nyol creu que no retor­nen perquè el pro­pi­e­tari no sap com blan­que­jar-les? No, home (i dona), no. Bona part d'aquests diners són a fora perquè els que les gene­ren no es refien el govern d'Espa­nya, encara que por­tin la roji­gualda a la cor­retja del rellotge. A veure com s'ho fan perquè tots aquests aju­din el país que tant diuen esti­mar.

Entre els uns i els altres estem ben sub­mer­gits, sí. I no en aigua, pre­ci­sa­ment.