Via Crucis

1a estació: Pau VI, tres anys després de la clau­sura del Con­cili, publica l'encíclica Huma­nae vitae, que cau com una bomba dins i fora del món catòlic. 2a estació: pro­fun­da­ment com­mo­ci­o­nat i trist, Pau VI es retira als quar­ters d'hivern i no publica cap més encíclica. 3a estació: el bisbe Lefebvre es nega en rodó a accep­tar la doc­trina del Vaticà II i se separa de l'Església. Pau VI es veu obli­gat a sus­pen­dre'l a divi­nis. 4a estació: Pau VI mor d'un infart a la residència papal de Cas­tel­gan­dolfo. 5a estació: Albino Luci­ani, el suc­ces­sor de Pau VI, mor abans de dur a terme l'apli­cació del Con­cili. 6a estació: el con­clau es decanta per Karol Wojtyla, l'arque­bisbe de Cracòvia, de 58 anys. Entra en escena Joan Pau II, un papa amb vocació de crack. 7a estació: el papa Wojtyla mani­festa que el món és la seva parròquia. Can­via el lema de “Totus tuus” per “Totus meus”. 8a estació: l'afecció de Wojtyla als banys de mul­ti­tud deriva en mul­ti­tud de banys. 9a estació: a mesura que el papa suma rècords aug­menta la venda de records, meda­lles i estam­pe­tes. 10a estació: els movi­ments neo­ca­te­cu­me­nals i els “guer­ri­llers” fan vot d'aplau­dir el papa en tots els seus viat­ges tri­om­fals de cap d'estat del Vaticà. 11a estació: reno­vació de l'epis­co­pat, amb pro­mesa prèvia de lle­ial­tat per­so­nal al papa Wojtyla, que detes­tava el tota­li­ta­risme soviètic, però no el cen­tra­lisme tota­li­ta­rista romà. 12a estació: l'apli­cació de l'encíclica Veri­ta­tis splen­dor de Joan Pau II bri­lla per la seva absència en l'espi­nosa qüestió dels abu­sos de cler­gues a menors, que són ocul­tats en vir­tut del no menys esplen­dorós “secret pon­ti­fici”. 13a estació: els cismàtics lefev­bris­tes es rein­cor­po­ren a l'Església sense retrac­tació prèvia, men­tre que els cape­llans i els laics fidels al Con­cili res­ten sense església i són igno­rats per la jerar­quia. 14a estació: s'anun­cia “l'any de la fe” per com­me­mo­rar el cin­quan­te­nari de la inau­gu­ració del con­cili Vaticà II, el con­cili del “goig i l'espe­rança”, del diàleg i del plu­ra­lisme. Aques­tes dues rea­li­tats reben trac­ta­ment a part: es com­me­mo­ren els vint anys d'existència del nou cate­cisme únic de l'església uni­ver­sal. Joan XXIII, el gran artífex del Con­cili, ni s'esmenta. Con­su­ma­tum est.