ERC i la tempesta perfecta

Ha pas­sat una mica més de mig any des que Oriol Jun­que­ras va ser esco­llit pre­si­dent d'Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya (ERC). En sis mesos ha reno­vat el mis­satge, el par­tit i la imatge que n'arriba a la gent, raó per la qual totes les enques­tes ator­guen a la vete­rana for­mació un nota­ble incre­ment en la intenció de vot. Sense fer gaire soroll i sense els esti­ra­bots als quals el par­tit ens tenia acos­tu­mats, ERC recu­pera una part de l'espai per­dut per culpa de la inco­herència tàctica i la divisió fra­tri­cida. Però alerta: si és ben cert que sense fer enre­nou ERC millo­rarà el seu resul­tat, també ho és que la cessió de l'agenda i el lide­ratge polítics exposa el par­tit als con­di­ci­o­nants externs i el debi­lita a l'hora de reac­ci­o­nar. Dit d'una altra manera: a ERC li anirà bé si no hi ha can­vis en el pano­rama polític, però podria arri­bar a pas­sar-ho molt mala­ment si es des­en­ca­dena una tem­pesta per­fecta els ele­ments de la qual ja es poden albi­rar.

Aquesta tem­pesta per­fecta que podria con­griar-se damunt la seu repu­bli­cana del car­rer Calàbria seria el resul­tat de la con­ju­gació de tres fac­tors. El pri­mer es va començar a mate­ri­a­lit­zar fa menys de quinze dies, quan CDC va for­ma­lit­zar el seu llarg gir sobi­ra­nista amb l'apro­vació de l'Estat propi com a objec­tiu polític. Evi­dent­ment, la con­se­cució o no del pacte fis­cal amb el govern espa­nyol tindrà un efecte deter­mi­nant en la velo­ci­tat que adop­tarà el vai­xell con­ver­gent per arri­bar a Ítaca, però això no treu que amb tota pro­ba­bi­li­tat CiU es pre­sen­tarà a les pro­pe­res elec­ci­ons com una orga­nit­zació sobi­ra­nista i en farà ban­dera.

El segon inte­grant d'aquesta tam­bo­ri­nada és, a hores d'ara, el més pre­vi­si­ble de tots. Si ERC no amplia la seva política d'ali­an­ces, Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència (SI) es pre­sen­tarà a les elec­ci­ons. En aquesta ocasió no tindrà gens fàcil acon­se­guir repre­sen­tació par­la­mentària perquè ja no tindrà l'efecte Laporta, però sí que reco­llirà ine­vi­ta­ble­ment una massa de vots que divi­dirà l'elec­to­rat inde­pen­den­tista. No és cap secret que SI està més que dis­po­sada a inte­grar-se en una coa­lició inde­pen­den­tista àmplia, de manera que només un gest per part d'Oriol Jun­que­ras podria avor­tar aquest esce­nari.

El ter­cer ele­ment de la tem­pesta per­fecta és, sens dubte, el més impre­vi­si­ble de tots perquè està en mans d'una assem­blea de l'esquerra inde­pen­den­tista, de les quals hom sap com s'hi entra però mai com se'n surt. Si la CUP es pre­senta a les pro­pe­res elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya ERC tindrà un pro­blema. I si el cap de llista és una per­sona amb ganxo entre el jovent, com pugui ser Fran­cesc Ribera, Titot, aquest pro­blema encara serà més gros perquè una part no negli­gi­ble dels votants més joves d'ERC fàcil­ment podria can­viar d'opció. No són con­tes a la vora del foc: en aquells indrets on la CUP ha obtin­gut els seus millors resul­tats el par­tit repu­blicà ha que­dat escom­brat de les ins­ti­tu­ci­ons.

ERC no des­a­pa­rei­xerà del Par­la­ment de Cata­lu­nya encara que es des­en­ca­deni aquesta tem­pesta per­fecta, però podria que­dar blo­que­jada sota un minso sos­tre elec­to­ral. Cata­lu­nya neces­sita una impor­tant força sobi­ra­nista d'esquer­res perquè un procés sobi­ra­nista seriós reque­rirà la con­currència de la majo­ria social. El gir sobi­ra­nista defi­ni­tiu de CDC cobreix la part que va del cen­tre fins a la dreta. Algú haurà d'ocu­par el flanc de l'esquerra i això és difícil­ment asso­li­ble sense acció política. Com deia William Shedd: “Un vai­xell està més segur al port, però no és per això que va ser cons­truït.”