Opinió

AVUI ÉS FESTA

Temps variable

En temps incerts, amb climatologia variable, les prediccions solen tirar pel dret: a cops de vent

En aquests rodals el temps vari­a­ble ens posa ner­vi­o­sos. Estem acos­tu­mats a viure sense núvols i a pen­sar que si el dia comença amb sol acaba amb sol. Ningú no surt de casa amb parai­gua si no està caient un rui­xat en aquell moment. El clima benigne i esta­ble és encara el nos­tre capi­tal més segur. A la pri­ma­vera, però, els nos­tres homes del temps comen­cen a par­lar com els seus col·legues angle­sos: fan pre­dic­ci­ons que cobrei­xen gai­rebé totes les pos­si­bi­li­tats sense gosar apos­tar clara­ment per cap. En aquesta estació de l'any els nos­tres meteoròlegs s'embar­bus­sen i per­den l'aplom gua­nyat a còpia d'anti­cicló per­sis­tent. La vari­a­bi­li­tat pri­ma­ve­ral els treu de polle­guera i han d'accep­tar la gramàtica incerta que sug­ge­rei­xen expres­si­ons com “podria ploure en qual­se­vol indret de Cata­lu­nya”. Pels angle­sos la pre­dicció del temps no té secrets. Només hi ha dues opci­ons dis­po­ni­bles: a) plourà tot el dia amb alguns inter­vals de sol, i b) farà sol tot el dia amb alguns inter­vals de pluja. La resta és lite­ra­tura. A nosal­tres ens toca, ara, viure temps inse­gurs. A la ines­ta­bi­li­tat finan­cera habi­tual hi hem d'afe­gir, durant un parell de mesos, la ines­ta­bi­li­tat atmosfèrica, una com­bi­nació que només pot aug­men­tar la deso­ri­en­tació gene­ral. Als anys sei­xanta, en plena guerra del Viet­nam, una orga­nit­zació d'estu­di­ants ame­ri­cans favo­ra­ble a la lluita armada es feia dir: The Weat­her­men (Els homes del temps). A mi, ni en Molina ni en Mauri no m'han fet pen­sar mai en ter­ro­ris­tes, però aquells joves radi­cals no tenien cap interès a escol­tar les pre­dic­ci­ons de temps vari­a­ble dels meteoròlegs. Ells volien sen­tir con­sig­nes i escol­ta­ven les lle­tres que can­tava un jove com ells, un xicot de pèl arris­sat que es deia Bob Dylan. “Per saber d'on bufa el vent no et cal escol­tar l'home del temps”, can­tava en Dylan i d'aquí van aga­far el nom aquells joves revo­lu­ci­o­na­ris que no volien dub­tes ni vacil·laci­ons. En temps incerts, amb cli­ma­to­lo­gia vari­a­ble, les pre­dic­ci­ons solen tirar pel dret: a cops de vent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.