Legionaris

AMa­taró i a les xar­xes soci­als s'ha aixe­cat aquests dies una petita polèmica al vol­tant de la des­fi­lada d'un grup d'exle­gi­o­na­ris a toc de cor­neta i amb el fusell a la mà en una de les pro­ces­sons de la Set­mana Santa local. Per inter­net cor­ren alguns vídeos del moment i pel que es veu no sem­bla pas que la presència dels pecu­li­ars exsol­dats des­pertés gaire ani­mad­versió. Més aviat la gent s'ho mira com una part més de l'espec­ta­cle de la pro­cessó, fins i tot quan can­ten el Somos novios de la muerte, himne de rotun­des remi­niscències fran­quis­tes. Els orga­nit­za­dors diuen que els van con­vi­dar perquè apor­tes­sin “lluïment” a la pro­cessó i que en cap moment van intuir el rebom­bori que s'ha aixe­cat. Tot ple­gat pot­ser és perquè legi­o­na­ris i pro­ces­sons de Set­mana Santa són un con­cepte que devem tenir inte­grat d'alguna manera en el nos­tre ima­gi­nari col·lec­tiu de tant que els hem vist sovint per la tele al cos­tat de ves­tes, sant­cris­tos i sol­dats romans. Això sí que és crosta naci­o­na­lista, que deia en Fer­ran. Però ben espa­nyo­lista i fran­quista. Res­tes ben sòlides del pòsit dei­xat durant més de qua­ranta anys per un règim a qui les pro­ces­sons i les des­fi­la­des agra­da­ven molt. No ho obli­dem.