Bici i vici a Amsterdam

N'hi ha cen­te­nars de milers. Algu­nes guies par­len de mili­ons. El cas és que la bici­cleta té el seu paradís a Ams­ter­dam, la capi­tal d'Holanda, tot i que el govern és a l'Haia. La bici és el mitjà de trans­port de gent de totes les edats i con­di­ci­ons. En una ciu­tat d'unes 750.000 per­so­nes, cada dia tran­si­ten unes 600.000 bici­cle­tes pels car­rers, i se'n tro­ben a pilons apar­ca­des als llocs més inver­sem­blants. Els ciclis­tes, sense escar­ras­sar-se gaire amb els senyals de trànsit, van a la màxima velo­ci­tat, però hi ha la sen­sació que tot flu­eix coor­di­na­da­ment sense perill, una per­cepció molt dife­rent de la que comentàvem en aquest mateix espai sobre els ciclis­tes impru­dents de casa nos­tra. Als car­rers mínima­ment amples hi ha pas per a les bici­cle­tes al cos­tat de les vore­res; de fet, par­lem de més de 400 quilòmetres de car­ril bici urbà, la qual cosa fa que almenys al cen­tre hi hagi ben pocs cot­xes i tot ple­gat resulti molt civi­lit­zat per pas­se­jar i gau­dir dels car­rers de panots i dels canals, que podrien ser més nets (en els dar­rers anys, a causa de l'escas­se­tat d'habi­tatge al cen­tre, molts veïns han optat per viure als canals en les bar­cas­ses habi­tatge). Fa una set­mana pels car­rers d'Ams­ter­dam gai­rebé només se sen­tia par­lar en català i cas­tellà. Bé, i en italià i en japonès, encara que aquests gai­rebé no se'ls sent, només se'ls veu. Segur que aquests dies ha pas­sat el mateix a Berlín, Lon­dres o París. La crisi no sem­bla que aturi l'espe­rit viat­ger dels cata­lans ni dels nos­tres veïns de la Península. Hi pen­sava quan vam anar a visi­tar la casa museu del nota­ble pin­tor holandès Rem­brandt (1606-1669). Després d'haver-la com­prat i adap­tat al seu gust, resulta que va haver d'aban­do­nar-la perquè no va poder pagar la hipo­teca. Tot i ser un artista reco­ne­gut en vida i fer de mar­xant, Rem­brandt va viure per sobre les seves pos­si­bi­li­tats. I això pas­sava a Ams­ter­dam al segle XVII, una ciu­tat que avui és l'única que té bars, els cof­fee shops, on es pot ven­dre i fumar lliu­re­ment cànna­bis (penso en el debat de Ras­quera...), i on les pros­ti­tu­tes s'exhi­bei­xen rere els vidres de les por­tes del barri Ver­mell o dis­tricte Roig (sem­pre millor que no plan­tar-se a les car­re­te­res). Ams­ter­dam és una ciu­tat ama­ble i aco­lli­dora que con­vida a pas­se­jar pels car­rers i jar­dins com el magnífic Von­del­park, que els hip­pies van envair durant dues dècades i on just comen­cen a flo­rir les tuli­pes.