La cosa marítima

Ja n'hi ha prou. Els ho vaig adver­tir fa quinze dies i no m'han fet cas. Els vaig dir que ja n'hi havia prou, de metàfores nàuti­ques, aquàtiques, navi­li­e­res. Que con­rear aquest ter­reny, el de la metàfora, era en extrem perillós, perquè saps quan surts de port però no tens ni idea de quin dia tor­naràs ni en qui­nes con­di­ci­ons ho podràs fer. Però no. Hi han tor­nat. I mira que tinc temes per tocar. M'hau­ria agra­dat par­lar de les pro­pos­tes d'Espe­ranza Aguirre con­tra les auto­no­mies. M'hau­ria agra­dat fer un comen­tari sobre el fut­bol i sobre l'embran­zida final del Barça. M'hau­ria agra­dat dir alguna cosa sen­sata sobres les reta­lla­des i sobre aquesta innata fat­xen­de­ria del minis­tre d'Eco­no­mia, amb aquell pen­ti­nat tan greixós i amb la pell tan col­rada. Però resulta que no. I ara, a més a més, el virus s'ha estès. En el ple que dis­cu­tia la situ­ació econòmica, és a dir, en seu par­la­mentària, el pre­si­dent Mas ha par­lat del Costa Con­cor­dia i del canvi de rumb que hem de man­te­nir si no volem aca­bar com el transatlàntic italià. I ja hi hem estat. A par­tir d'aquí, de la bri­llant referència al nau­fragi més recent i més espec­ta­cu­lar, la resta de grups polítics han reblat el clau (¿o s'hau­ria de dir “han con­ti­nuat la tra­ves­sia”?) de la cosa marítima. Tots, o pràcti­ca­ment tots. Anna Simó ha dema­nat un cop de timó (¿no va ser per culpa d'un cop de timó que va aca­bar com va aca­bar, el Costa Con­cor­dia?), i Uriel Ber­tran ha esmen­tat el vai­xell per dir que ja hem capo­tat i que el que convé és can­viar d'embar­cació. El PP també ha vogat en la mateixa direcció i Joan Her­rera, no sé si per la deriva esquer­rana o en home­natge al cen­te­nari, ha tin­gut el detall d'esmen­tar el Tita­nic. ¿Qui fa d'orques­tra, en la seva versió de la tragèdia? L'únic que no s'ha mullat ha estat en Quim Nadal. Atesa la seva llarga experiència de nave­gant, però, no m'estra­nya­ria que qual­se­vol dia remés cap a l'escull poètic. Ja n'hi ha prou. Pro­poso que s'alci un movi­ment ciu­tadà con­tra la cosa marítima i que, amb caràcter d'urgència, el Par­la­ment (¡amb seu a la Ciu­ta­de­lla i no pas a les Dras­sa­nes!) aprovi un decret que digui: “Queda pro­hi­bida, des d'avui, qual­se­vol referència metafòrica rela­ci­o­nada amb el mar i el seu camp semàntic. En cas con­trari, la pre­sidència reti­rarà la paraula a qui gosi noli­e­jar un vai­xell d'aques­tes carac­terísti­ques.”